El pallarès que cuina a Singapur
Eduard Castellarnau llança una franquícia de menjar ràpid i per emportar amb escudella, arròs de bolets, paella i truita. El projecte replica la fórmula que va testar en un exitós restaurant
La cadena Casa Bites, mos de casa, recollirà a Singapur el testimoni del restaurant Eduardo’s.
El cuiner pallarès Eduard Castellarnau, d’Escaló, està ultimant el llançament a Singapur d’una franquícia de locals de menjar ràpid i per emportar que oferirà diversos tipus de paella (entre les quals d’arròs amb bolets i pollastre), escudella, fideuà, truita de patata i, per a postres, pastís de formatge i xurros.
El projecte, finançat per inversors locals i que arranca a l’abril, replica l’oferta que el xef pallarès va assajar a Eduardo’s, el restaurant de menjar espanyol que va dirigir diversos anys a la ciutat asiàtica, amb la qual porta vinculat una dècada.
La franquícia ha estat batejada com Casa Bites, traduïble com “mossegades de casa” o “mossegades casolanes”. “Li hem posat aquest nom perquè volem portar casa nostra a Singapur, perquè hi portem el nostre menjar”, explica Castellarnau.
“Es tracta d’oferir un menú per consumir ràpid i per poder emportar”, assenyala. “La gent aquí menja ràpid i barat al migdia i a la nit fa un menjar més elaborat”, anota; food court al migdia i sopar de restaurant, seria el model. “Tothom passa pel food court però no tothom va al restaurant. El repte és arribar a tothom”, indica.
El projecte consisteix a oferir racions i mitges racions de menjar espanyol (amb ingredients locals) amb què el client elabora el seu menú. “La idea és fer combos i que l’usuari ajusti la comanda i el preu”, anota, de manera similar a les cadenes de menjar ràpid nord-americanes. De fet, preveuen disposar als locals de terminals per fer i pagar les comandes.
“Ja sabem que aquest menjar funciona, per això l’estem replicant”, explica Castellarnau amb referència a l’experiència al restaurant Eduardo’s.
El projecte preveu obrir el primer local a Clarke Quay, la principal zona d’entreteniment i d’oci de Singapur, per créixer fins als cinc locals a la ciutat i, en una segona fase, atansar-se a la desena. “Si va bé, és possible fer el salt a països del voltant com la Xina, Malàisia o Indonèsia, per exemple”, apunta Castellarnau.
El xef torna a començaments de març a Singapur per tancar la formació del personal del primer restaurant. La idea és dedicar tres mesos a la preparació de la plantilla dels tres primers locals i, a partir d’allà, centralitzar la preparació en un local. La primera cuina serà una central, per subministrar plats als centres de la cadena. “Ho farem molt orgànic, per poder treballar de manera estandarditzada i amb packs d’ingredients exportables a la resta de la cadena que permetin homogeneïtzar el producte”, indica el xef.
