Territori dona 1,4 milions a ecologistes i pobles per adquirir i conservar finques

Quatre ajuntaments, un consorci públic i quatre entitats conservacionistes han rebut 1,4 milions d’euros de la conselleria de Territori de la Generalitat per adquirir finques per desenvolupar-hi programes de conservació i millora de la biodiversitat vegetal i animal i la propietat del qual han de mantenir durant trenta anys.

Quatre ajuntaments, quatre entitats conservacionistes i un consorci públic han obtingut 1,42 milions d’euros per adquirir finques rústiques incloses en hàbitats d’interès comunitari de Lleida a fi de preservar, i de recuperar en alguns casos, la biodiversitat vegetal i animal.

Això suposa més d’un terç dels fons del programa, del qual s’han adjudicat 3,88 milions per a 20 actuacions a tot Catalunya. La previsió inicial era de cinc milions.

És el primer programa d’aquest tipus que implementa la Generalitat, dirigit a entitats sense ànim de lucre “que tinguin entre les seues finalitats la conservació del patrimoni natural” i “ajuntaments i consorcis encarregats de la gestió d’espais naturals”. Tots dos assumeixen el compromís de “desenvolupar-hi un programa de mesures de conservació o restauració que garanteixi la conservació i millora de la biodiversitat” i es comprometen a mantenir les finques en el seu patrimoni i a desenvolupar les accions de conservació durant un període de trenta anys.

De fet, una de les obligacions de la convocatòria consisteix a inscriure en el Registre de la Propietat com a “part necessària” de l’escriptura de la terra i com a “obligació” (servei) una “clàusula de conservació, protecció, restauració i transmissió de la biodiversitat” d’aquesta durada.

També han de registrar l’obligació de “conservar, protegir i restaurar la biodiversitat de la finca” durant aquell temps i “d’acord amb” un projecte que s’ha d’aportar, així com el veto a “transmetre la propietat de la finca a títol onerós”. “Només es podrà cedir a títol gratuït a una altra entitat sense ànim de lucre amb objectius similars” i “amb autorització prèvia” del Govern, afegeix.

Els projectes municipals es desenvoluparan a l’entorn del congost fluvial del Forat de Bulí, a la Baronia de Rialb (242.500 €), i al meandre d’Areny del Segre, a Ponts (24.930); a la finca Montellà, a Cabó (93.852), i al prat de Montsuar, al costat de l’antic abocador d’Ivars d’Urgell, projecte en el qual conflueixen l’ajuntament (38.109) i la Institució Catalana d’Història Natural (55.032). El consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-Sana disposarà de 135.455 € per recuperar un alzinar, un espartar i un retamal al costat de la llacuna.

Paral·lelament, Naturalesa Rural ha obtingut 260.500 € per recuperar una zona boscosa del Pirineu i la Fundació Trenca, 224.200 euros per millorar ambients esteparis al pla de Lleida. SEO-Birdlife, per la seua part, ha adquirit la petita (dos hectàrees) però emblemàtica finca de la Torre Xoriguer, a la llacuna endorreica del Clot de la Unilla d’Alguaire, on Acció Natura va iniciar fa 25 anys les actuacions d’aquest tipus.

“És una finca petita, però amb el simbolisme de tornar a activar-la per a aquesta finalitat”, explica Cristina Sánchez, delegada de SEO a Catalunya.

Un projecte de “reconciliació ecosocial” després del macroincendi del juliol

L’associació Anut Benestar Animal de Cabanabona ha llançat, amb el suport del ministeri de Drets Socials, el projecte Territori Conscient, una actuació de “justícia i reconciliació ecosocial en l’àmbit rural”. El projecte, inicialment concebut per desenvolupar-se a la zona afectada pel macroincendi del mes de juliol passat, el nucli de devastació del qual es va concentrar a Cabanabona, Oliola i Torrefeta i Florejacs, s’ha ampliat a un territori més ampli que va de Balaguer a Guissona. El programa té quatre línies d’actuació: la reforestació, l’anàlisi i millora de pous i de punts d’aigua, la gestió de gats comunitaris i l’acostament de l’atenció veterinària a les famílies. “Al final el problema de les colònies no deixa de ser també ambiental i de salut pública”, expliquen fonts del col·lectiu, que destaquen com els gats de carrer actuen sovint com a depredadors d’ocells i altres animals de menor mida, una cosa que pot tenir un impacte notable en la biodiversitat quan es troben una zona arrasada pel foc i propera a àrees zepa de protecció d’aus. Anut, que ha obtingut una ajuda de 46.065 € per a un programa valorat en 55.500, ha aconseguit ja l’adhesió dels ajuntaments de Balaguer, Camarasa i Artesa de Segre, i espera resposta dels de Cabanabona, Oliola, Torrefeta i Florejacs, Foradada, Guissona i Ponts. En l’àmbit animal, Anut espera arribar a esterilitzar 200 gats comunitaris als municipis adherits (més, i a més localitats, si finalment la Diputació entra a donar suport al projecte) i a actuar mitjançant copagament sobre 80 animals de famílies, principalment de guarda i de treball. “Cuidar els animals i el paisatge no és cosa d’idealistes ni ideologia: és una necessitat per garantir futur i qualitat de vida”, afegeixen les mateixes fonts.