El cérvol, símbol mil·lenari

L’imaginari folklòric de Cervera no s’entendria sense la figura del cérvol, animal present en el topònim de la ciutat, que significa terra de cérvols, i també en l’escut municipal. En el marc del Mil·lenari, el tècnic forestal i col·leccionista Julià Rodríguez ha presentat una mostra de restes biològiques, com cranis i banyes, de cérvols, daines i cabirols.

L’exposició, que es pot visitar els dies 6, 7 i 8 de març a l’església de Sant Joan, pretén “atansar al públic el que és el cérvol, ja que està present en la simbologia de Cervera, però no es coneix suficient”, segons va explicar el naturalista. Rodríguez va començar a recollir les diferents peces fa cinc anys durant excursions en boscos i muntanyes. “El primer que vaig trobar va ser un banyam. A partir d’aquest descobriment, vaig tenir una connexió molt forta amb aquest món i vaig començar a estudiar-ho”, va relatar.

El col·leccionista va assegurar que “si fa mil anys algú va posar aquest nom a Cervera, ha de ser per alguna raó, perquè segurament hi havia milers de cérvols en aquesta zona”. Amb el pas dels anys, aquest animal va desaparèixer de la Segarra i ara ja no n’hi ha. “És una comarca amb molta fauna, com aus estepàries i cabirols, tot i que encara no ha tornat el cérvol”, va subratllar. Tot i així, Rodríguez es mostra optimista, ja que en els últims anys hi ha hagut albiraments de daines a Guissona, Cabanabona i Torà.

A més del cérvol, la seua col·lecció personal també compta amb banyes de cabres salvatges “perquè la gent pugui comparar-les amb les dels cérvols, ja que els dos són del grup dels ungulats”. La principal diferència entre els dos animals és que els cérvols perden les banyes cada any, mentre que les cabres i les vaques les mantenen i van creixent amb el pas del temps, i se’n pot observar ledat segons el nombre de nusos que tenen.

El seu objectiu és continuar difonent la seua feina amb exposicions i conferències.