Quaranta regants porten a judici el Canal d’Urgell pels talls d’aigua de la sequera

Quaranta regants del Canal d’Urgell han decidit portar als tribunals la comunitat general per les pèrdues de collita que van patir arran del tall del subministrament d’aigua el 2023 per la sequera.

La magistrada del jutjat Contenciós Administratiu de Lleida, d’àmbit provincial, va comunicar fa unes setmanes, al suspendre la segona vista oral per una d’aquestes demandes, la seua intenció d’acumular-les totes en una macrocausa, una proposta amb la qual els regants crítics, la majoria alineats amb Manifest, van mostrar la seua conformitat mentre la direcció del canal s’hi oposava.

La magistrada s’inclina per acumular i enjudiciar els assumptes en bloc, vista la identitat de la seua “causa de demanar”, o prenent com a guia un o alguns d’aquests. La legislació sobre la jurisdicció Contenciosa Administrativa reforça la posició de la magistrada, ja que permet acumular demandes tant en la fase inicial dels plets com en els últims tràmits, malgrat que sempre abans que hagin quedat conclusos per a sentència.

Els pagesos afirmen que el Canal no els havia facilitat prou informació sobre el risc real que hi hagués talls d’aigua quan havien de decidir si sembraven o no i van acabar perdent les collites sembrades i adobades, la majoria de panís. El Canal, per la seua part, manté que sí que va donar prou informació i emmarca el resultat en el risc i ventura que caracteritza, també al sector agrari, l’activitat de l’empresari.

Fins ara, el jutjat ha resolt un plet amb una condemna al Canal d’Urgell, obligat a indemnitzar per les despeses però no pel lucre cessant o expectativa de negoci. Ja fa que són al jutjat uns altres 8, més el suspès al febrer, i la jutge ha anunciat que té la intenció d’enjudiciar-los de manera conjunta amb un d’ells com a model, en un format similar al de les demandes col·lectives. L’objectiu és celebrar les vistes abans de l’estiu, encara que tot apunta que aquesta data es retardarà.

Segons fonts dels regants, quinze agricultors més estan ultimant les seues demandes després d’haver desestimat el Canal les seues peticions inicials (algunes ja estan al jutjat) i una xifra similar s’ha interessat per fer-ho després de l’última tanda de desestimacions. La xifra final rebaixa les expectatives inicials de litigiositat, més altes.

La junta de govern del Canal ha rebutjat prop de 300 reclamacions de regants en cinc sessions de la junta de govern: dotze en la primera, vint-i-set en la segona i en la tercera, i més de cent tant en la quarta i en la cinquena. En els dos últims blocs sovintegen les reclamacions de petita entitat, els impulsors de les quals desisteixen d’anar a la via judicial.

L’acumulació defineix qui té l’última paraula

La decisió sobre acumular o no les demandes en una sola causa resulta clau per a la resolució del plet, ja que d’això depèn que les parts, els regants i/o el Canal d’Urgell, puguin apel·lar la sentència davant del TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). La llei de Jurisdicció Contenciosa Administrativa xifra en 30.000 € la quantia mínima que permet apel·lar davant d’una instància superior, i cap de les reclamacions no s’atansa, per molt, a aquesta xifra. Solen estar al voltant dels 2.500 € pel que fa a les despeses de sembra, i sovint són fins i tot menors. Això fa que, com va passar amb l’única reclamació que s’ha revisat en seu judicial, la decisió fos inapel·lable i ferma. Sí que seria possible intentar una cassació per motius de doctrina jurídica o de jurisprudència, encara que no sembla que plets d’aquestes característiques puguin obrir aquesta via. Bona part dels agricultors que aniran al jutjat es troben en la fase de peritatge de les seues inversions i del lucre cessant vinculat a aquestes: en el cas del panís, uns 2.400 €/ha als quals caldria restar els costos de recol·lecció, al voltant de 1.000 €.