Eth Govèrn exigís reservar sòu entà installar pannèus solars

Era Generalitat exigís ath Conselh Generau d’Aran reservar sòu entara installacion d’entre 65.000 e 72.000 pannèus solars ena Val enquia 2050. Atau se despren des resultats preliminars deth Plater (Plan Territoriau Sectoriau entara implantacion d’Energies Renovables), qu’assignen ara Val d’Aran 32,4 MW d’energia solara fotovoltaïca. Aguesta imposicion cerque qu’eth territòri complisque era sua quòta enes 62.000 MW renovables que Catalonha a de besonh entà 2025. Eth plan, presentat aguesta setmana pera directora der Icaen, Anna Camp, prevé 27,6 MW en bastisses, 2,7 MW en espacis coma peirères o tarcumèrs en desús e 2,1 MW en sòus non urbanizables. Es nau municipis dera Val d’Aran an d’adaptar eth sòn urbanisme ad aguesta assignacion vinculada dempús deth periòde d’allegacions. Enquia hè un an, Aran vetaue era installacion de plaques solares en tets publics e privadi. Eth Conselh dauric era pòrta a perméter er autoconsum enes nuclèusurbans de Bossòst, Es Bòrdes, Canejan, Les e Vilamòs, en tot junher-se Vielha e Naut Aran damb ordenances pròpries. Totun, aguest cambi de normativa urbanistica excludís era sua installacion enes Centres Istorics e aplique condicions tecniques ena rèsta de superfícies. Ara, eth plan impause ua escala major, sense renonciar ara integracion paisatgistica. Diuèrsi bailes apuntèren qu’es previsions deth plan territoriau non “responen ara realitat deth territòri, ei pòc factible e foncionau”. An hijut que s’aurie d’optar per alternatives coma era geotèrmia o era aerotèrmia, en lòc dera fotovoltaïca. “Ua causa ei er autoconsum e era auta ei generar energia, per çò qu’era grana part de municipis premanissen allegacions ath plan”. Era Val d’Aran s’a guidat per ua normativa urbanistica de 1982, qu’establie es condicions qu’auien d’amassar es abitatges e regulaue des des materiaus qu’auien d’emplegar ena construccion e excludie era installacion de pannèus solars enes cubèrtes des bastisses e abitatges des pòbles.

Era Val d’Aran, motor idroelectric damb ua poténcia de 255 MW

Era Val d'Aran se consolide coma un des pòls energetics deth Pirenèu catalan gràcies ara produccion idroelectrica. Damb ua poténcia installada totau de 255 megavats (MW) e ua produccion annau estimada de 360,5 gigavats ora (GWh), era val s'erigís en una pèça clau en marc dera transicion verda de Catalonha. Mentre era planificacion electrica se centre en desplegament de hònts renovables coma era fotovoltaïca e era eolica, eth sistèma idroelectric aranés aufrís un naut rendiment, damb factors superiors ath 115%. Segontes Endesa e expèrts consultadi, eth hilat de generacion idraulica ei vertebrada ath torn des centraus de Pònt de Rei, Arties, Aiguamòg, Vielha, Bossòst, Benós e Toran. Arties e Aiguamòg, somen 101,28 MW e actuen coma capçalera reguladora dera Garona. Des d’aguest punt se contròlen es fluxes que provedissen es installacions d’aigües entà baish, coma era centrau de Vielha e se garantís eth fluxe ecologic.