Vallfogona protegeix el jaciment de La Pedrera, el tresor iber del Segre

El ressò d’un poblat iber que va estar habitat mil anys a la vora del riu Segre torna a sonar a Vallfogona de Balaguer. El jaciment de La Pedrera, considerat un dels conjunts ibers més rellevants de Catalunya en el qual no s’han fet prospeccions profundes, inicia ara el camí per convertir-se en Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), en una acció decidida de blindar-ne la conservació i rescatar-lo de l’oblit. El 2024, en un ple de Vallfogona es va aprovar per unanimitat l’inici de l’expedient i ara ha de ser el consell de la Noguera, després del període d’exposició pública, l’organisme que faci la declaració de protecció.

El jaciment de La Pedrera es troba en un espai fronterer: el poblat s’estén majoritàriament pel terme de Vallfogona, mentre que la necròpolis queda a Térmens, en una franja propera al riu Segre. Va ser descobert a mitjans del segle XX (1956-1958) per Lluís Dez-Coronel, advocat de l’empresa Fecsa i membre de l’Institut d’Estudis Ilerdencs arran de les obres del canal de Balaguer i de la central hidroelèctrica de l’actual Endesa. El poblat va quedar marcat per les presses constructives: de l’assentament, que inclou aproximadament des del segle XIII aC al III aC, només es va poder estudiar el tall estratigràfic que va deixar al descobert l’excavació del canal. El poblat seria de planta el·líptica i responia al model d’un carrer central amb habitacles a tots dos costats. Ocupava una superfície de 140 metres l’eix major paral·lel al riu i 70 metres el menor.

La necròpolis es va revelar el 1958, en uns treballs d’anivellament agrari. L’acció d’un tractor va danyar bona part de les urnes i va dispersar el parament, majoritàriament de bronze i ferro, però malgrat el desastre, els materials recuperats, com una falcata, un casc i urnes cineràries, són considerats excepcionals i únics al marc territorial de Ponent. Avui, aquestes peces es conserven i exposen al Museu de Lleida, convertides en un dels pocs testimonis tangibles d’aquella comunitat antiga.

L’alcalde de Vallfogona de Balaguer, Xavier Castellana, va explicar que fa 4 anys un estudi amb georadar va confirmar el que molts sospitaven: sota els camps i els terrenys vinculats a la central hidroelèctrica romanen nombroses restes arqueològiques, amb cronologies que s’estenen des del final de l’edat de bronze fins l’època ibèrica. El jaciment, per tant, segueix latent, pendent d’una excavació integral i d’una publicació monogràfica que encara no ha arribat.

Segons Castellana, la declaració de BCIL ha de permetre ordenar els usos, facilitar l’accés als terrenys, avui condicionats per la propietat privada i les limitacions d’Endesa, i garantir una protecció de tot el conjunt. Una petita part de l’espai es destina encara al cultiu, però les restes es troben a prou profunditat perquè les tasques agrícoles no les afectin.

L’ajuntament de Vallfogona, en coordinació amb el de Térmens i la col·laboració de l’associació el Xop, entenen la protecció com l’inici d’una dignificació que va més enllà d’una tutela administrativa. A mitjà termini no es descarta que alguna institució supramunicipal pugui assumir l’estudi exhaustiu del jaciment o impulsar-ne la posada en valor com a espai visitable. L’arxiu de l’IEI custodia les imatges de les primeres troballes del poblat.