Veïns de Santa Linya mantenen viva la gestió comunal de la muntanya

Als peus del Montsec, la Societat de Muntanyes de Santa Linya continua sent testimoni d’una història de resistència, identitat i d’arrelament. El seu origen es remunta a finals del segle XIX, quan els veïns d’aquest petit poble de la Noguera van decidir posar el destí del bosc a les seues mans. El detonant va ser tràgic: el 1880 un veí va ser assassinat per un guarda forestal quan recollia llenya a la muntanya, llavors propietat de l’Estat. Aquella mort va indignar el poble, que va acordar comprar les finques i evitar que mai no es repetís una injustícia semblant.

Entre 1882 i 1883 es va materialitzar la compra col·lectiva de dotze finques, amb unes 1.600 hectàrees de muntanya. L’escriptura es va formalitzar a Àger el 1889, amb un cost total de 18.548 pessetes de l’època. Va nàixer així la Societat de Muntanyes de Santa Linya, gestionada per una junta de 21 membres i sustentada per 135 socis que compartien de forma igualitària la titularitat dels terrenys.

La finalitat era doble: protegir el patrimoni natural i assegurar una font de recursos basada en la llenya, principalment, les pastures, la tòfona o les boïgues, antic mètode per obtenir abonament agrícola a partir de matèria vegetal cremada lentament.

Aquest model de propietat comunal, molt estès en l’època de les desamortitzacions, es va convertir en una forma d’autogestió veïnal i de defensa del territori davant l’abandó. Les muntanyes eren no només un rebost natural, sinó també una font d’identitat col·lectiva que unia les famílies sota un mateix propòsit.

Més de 140 anys després, l’esperit que va impulsar aquella iniciativa es manté, encara que “els temps han canviat”, explica el president actual, Antoni Badia. Assegura que “la societat es conserva més per identitat i sentiment d’arrelament al poble que per rendibilitat, que avui és nul·la”. Els drets de propietat s’han transmès de generació en generació, heretats pels hereus de cada casa. Aquest procés, tanmateix, ha complicat la gestió de les finques, ja que molts propietaris originals van morir sense deixar clar el repartiment i les herències van tornar difús el mapa de titulars.

Des del 2007, la nova junta ha treballat per regularitzar la situació i actualitzar les titularitats. “Ha estat un treball costós, però necessari per evitar que la societat desaparegués”, va assenyalar Josep Ariet, un altre dels socis i vicepresident. Avui 35 socis actius conformen la Societat de Muntanyes, i dos sentències judicials han avalat la legalitat de l’entitat. A més del seu valor històric, les propietats de la Societat acullen alguns dels atractius naturals i científics més grans del Prepirineu. Es tracta de la Cova de Santa Linya, important jaciment arqueològic; el Mirador del Balconet, amb vistes úniques sobre el pantà de Camarasa, Terradets i el Montsec; o l’ermita de Sant Pere. Espais en els quals s’ha estès que acordar amb escaladors, espeleòlegs i arqueòlegs compaginar activitats per preservar l’entorn. La majoria de les hectàrees estan cedides al vedat de caça local, que reinverteix els beneficis en la millora de camins i accessos, amb més de 80 quilòmetres. “El nostre objectiu no és obtenir beneficis, sinó garantir que aquesta herència col·lectiva perduri molts anys més. És l’ànima del poble”.