D’aprenent polivalent a mestre efímer: Passerell imagina escenaris

Llorenç Corbella Burgués, conegut artísticament com Passerell, és un jove escenògraf de Tàrrega que transforma espais en ambients efímers sorprenents, des de gales al Liceu i escenografies d’espectacles fins a festes populars locals. Nascut el 1997 a la capital de l’Urgell, representa una nova generació de creadors polifacètics que creixen entre la rebel·lia i l’herència familiar de les arts escèniques. “No volia ser escenògraf per no confiar en l’ofici i perquè a casa sempre han estat vinculats a les arts escèniques. El meu pare es dedica al mateix i amb el mateix nom”, confessa. Criat en un univers d’espectacles, va decidir trencar amb aquesta tradició com un “fill rebel”, però els estudis i l’aprenentatge el van portar a poc a poc al mateix, encara que cada un ha seguit el seu propi camí en aquest món tan ampli. Avui, després d’anys de projectes variats, s’allunya una mica del teatre tradicional sense desmarcar-se’n del tot, per tocar instal·lacions, gales de premis, curtmetratges, decoracions de festes populars i molts espectacles escènics.

Format en Arquitectura Efímera a Barcelona, es va graduar en Escenografia a l’Institut del Teatre. El seu bagatge inclou cursos d’escultura aplicada a l’espectacle a l’Escola La Llotja i estudis de disseny d’interiors a l’Escola Ondara de Tàrrega, a més d’un Erasmus a la Universidad Nacional de las Artes de Buenos Aires. “Em considero polifacètic i molt arrelat a la meua ciutat”, diu, destacant com aquesta diversitat li permet incloure des d’allò que és teatral fins al que és efímer.

Durant deu anys ha dissenyat l’escenari de la gala dels Premis Culturàlia, on ha pogut experimentar i ha participat en altres actes de la ciutat com els escenaris dels festivals Paupaterres i Lo Memefest o la carrossa de la cavalcada dels Reis estrenada aquest any. El seu debut professional va arribar el 2019 amb Una familia normal d’Alba Collado i Càndid o l’Optimisme de Miquel Mas Fiols.

Ha col·laborat amb Martí Torras al Teatre Eòlia (Déjà-vu, Atzucac, Not my monkeys) i amb l’OMAC en Crui, un concert escenificat. El 2025 va firmar el disseny d’espai per a la gala Tenor Viñas al Liceu, i aquest 2026 va crear els seus guardons. El teatre de carrer, que va marcar la seua infància, el va portar a construir escenografies per a Llum de Fideu i Emilia Gargot i col·laborar amb Marc Salicrú a Teatres de Campanya al Grec i FiraTàrrega.

“Tàrrega sempre ha apostat per mi; i dec a la ciutat quedar-me i oferir des d’aquí el meu talent”, afirma Passerell, que prefereix crear des del seu nou taller local, envoltat de la seua família, amics i de qui també necessita la cultura a prop. La seua filosofia es basa en la reutilització de materials i l’experimentació amb textures, sempre guiada per una poètica que reivindica la companyonia en unes Terres de Lleida desbordants de talent artístic.

Com a jove creador, accepta tots els reptes amb ganes, donant un toc personal fins i tot al que és petit per embellir-lo.

El nom artístic va sorgir per distingir-se del seu pare: “Volia posar-me una firma més enllà, original.” Passerell, un ocell que evoca ingenuïtat i aprenentatge, el defineix: “Sé fer de tot i no sé fer res; no m’he especialitzat en res i m’agrada tocar tots els àmbits”.

Apassionat per les aus, el va elegir amb doble lectura: aprenent etern, polivalent en un ofici incert on les trucades arriben, però la por de tres mesos sense treball sotja.

Creació pròpia

Ara, després de no parar de treballar, somia amb “una peça de creació pròpia”. A Tàrrega, on tot va començar, no només construeix escenaris: teixeix comunitat, transforma la quotidianitat en màgia i honra una saga que, sense copiar, il·lumina el futur de les arts efímeres.