Perelló, nova alcaldessa de Junts a Tàrrega amb un pacte que rebutja la cúpula de la CUP

Rosa Maria Perelló (Junts) és des d’ahir l’alcaldessa de Tàrrega, un càrrec que ja va ocupar entre 2011 i 2019. El va recuperar després de prosperar la moció de censura contra Alba Pijuan (ERC). Va tirar endavant amb 11 vots favorables, els vuit de Junts i els tres de la CUP, ara socis de govern, davant els sis en contra d’ERC i PSC, en minoria des de l’estiu després de sortir del govern els cupaires. Ara hi tornen en virtut d’un pacte que rebutja la cúpula de la formació anticapitalista.

Perelló es va declarar “molt feliç” de poder dir “amb orgull, humilitat i responsabilitat que tornem a liderar Tàrrega”. Va anunciar a més que no optarà a la reelecció el 2027. “Avui tanco un cicle, amb la sort de poder acabar la meua etapa política al lloc que més he volgut: l’alcaldia de Tàrrega”.

La nova alcaldessa es va adreçar a la seua predecessora: “Senyora Pijuan, vostè diu que aquest pacte és antinatura; jo mai no li diré que el seu fos un pacte Frankenstein, perquè era legítim. La política consisteix precisament a fer possibles pactes complexos.” Va reconèixer que “Junts i la CUP tenim diferències, però també compartim l’amor per aquesta ciutat i la voluntat de fer-la avançar. Aquest acord és un compromís per treballar amb rigor, honestedat i ambició per Tàrrega”.

ERC no són els únics que critiquen el pacte de Junts i la CUP, partits en extrems oposats de l’arc polític. El secretariat nacional de la formació anticapitalista ho va desautoritzar en afirmar que no “ho va avalar ni el secretariat nacional ni la taula nacional, principals òrgans de decisió de l’organització”.

Per la seua part, Pijuan va defensar haver actuat amb “coherència i responsabilitat”. Va justificar que no acceptés municipalitzar l’aigua, una cosa que va motivar friccions amb la CUP, perquè “un informe extern va determinar que era l’alternativa més cara”. Va afegir que presentar una qüestió de confiança en no aprovar el pressupost “era una decisió arriscada, però la més coherent amb la nostra manera d’actuar, sempre pensant a millorar i transformar Tàrrega”. Després de no superar-la, Junts i la CUP van presentar la moció de censura. Laia Recasens (CUP) va afirmar que “hem arribat fins aquí per falta de diàleg i de voluntat de construir consensos per part d’Alba Pijuan”. Va defensar que el pacte amb Junts “és fruit d’un exercici de responsabilitat, compromís i mirada local i transformadora, després de parlar, escoltar i cedir per trobar acords”. Va afegir que “implica polítiques transformadores que situen les necessitats ciutadanes en el centre”. Finalment, Laura Tejero (PSC) va dir haver actuat “amb responsabilitat i al costat de la ciutadania”.

Cinc censures a Lleida des de les eleccions municipals

La censura de Tàrrega és la cinquena a Lleida des de les municipals del 2023. L’última va tenir lloc el setembre passat a la Floresta, i també llavors Junts va rellevar ERC a l’alcaldia. A Ribera d’Ondara n’hi ha hagut dos: la primera va desbancar el març de 2024 Francesc Sabanés (PSC), en favor d’edils independents que es van desvincular d’Esquerra i l’únic regidor d’Aliança Catalana. La segona va tornar l’alcaldia a Sabanés el desembre del mateix any. Entre aquestes dos va tenir lloc, el juliol de 2024, la moció de Puigverd de Lleida que va destituir Josep Solsona en favor d’Úrsula Barrufet, tots dos de Junts (si bé Solsona estava suspès de militància).

El pressupost per al 2026, la prioritat del nou govern

Perelló va explicar que “el nou govern treballarà al més ràpid possible per disposar del pressupost del 2026 com més aviat millor”, una cosa que suposarà “un gran esforç”. En aquest sentit, va reconèixer que “ja fa dies que hem començat a definir els punts que volem canviar, entre els quals s’inclouen una part de les inversions i una altra de la gestió”.Entre els punts clau del pacte entre Junts i la CUP figuren una partida pressupostària de més de mig milió d’euros destinada a habitatge, la contractació d’un nou estudi sobre la futura gestió de l’aigua de la ciutat i l’inici de les converses per a la municipalització del Teatre Ateneu.