SEGRE

Retrat de la postguerra local

L’historiador Joan Fornsubirà repassa en un llibre la vida social i la política municipal després de la Guerra Civil. Tercer volum de ‘Radiografies de Guissona’, que presenta aquest dissabte

Fornsubirà completa amb aquesta publicació la seua radiografia històrica del municipi. - JORDI BONILLA

Fornsubirà completa amb aquesta publicació la seua radiografia històrica del municipi. - JORDI BONILLA

Jordi Bonilla
CERVERA

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’historiador Joan Fornsubirà tanca amb Guissona durant la immediata postguerra (1939-1942) la trilogia Radiografies de Guissona, una sèrie que havia començat amb la Segona República i havia continuat amb la Guerra Civil i amb la qual vol atansar els lectors a “èpoques que van ser molt decisives per a una generació”.

Fornsubirà explica que “Guissona era un poble de dretes i, quan va acabar la guerra, tothom estava cansat de manera que ja els va anar bé que arribessin els nacionals.” En el seu relat queda retratada la normalització de la vida quotidiana i la falta de recursos bàsics. La investigació exposa una etapa marcada per l’escassetat d’aliments, en part per la destrucció de les dos farineres, que es van haver de rehabilitar amb rapidesa.

L’historiador afirma que la retirada republicana es va produir de forma majoritàriament pacífica, malgrat que hi va haver quatre morts per part del bàndol nacional. El llibre també repassa els judicis militars per part del Tribunal Militar Territorial Tercer, amb una vintena de condemnats, a més de dos consells de guerra que ha pogut reproduir de forma íntegra gràcies a la documentació facilitada per familiars dels acusats.

Entre els casos que destaca hi ha el de Guillem Sanmartí, regidor durant el període republicà i la guerra vinculat a Acció Catalana, a qui Fornsubirà considera un dels represaliats més injustament tractats. “Era un personatge de pau que no va anar al front ni tenia cap càrrec més enllà de ser regidor, encara que el van acabar condemnant a cadena perpètua, de la qual per sort només va complir sis anys”, assenyala. A la publicació es recullen algunes cartes escrites per Sanmartí que no havien estat mai publicades.

Un altre dels noms que destaca és el de Ramon Condal, cap local de Falange i alcalde, que l’autor defineix com el “factòtum” de la vida pública durant el franquisme.

Fonts i tancament de trilogia

Per elaborar el llibre, l’historiador ha consultat l’arxiu municipal i publicacions d’autors locals. El volum manté el format divulgatiu que l’autor ha donat a tota la sèrie, amb fotografies i “molt fàcil de llegir”. El resultat, segons ell, és una “radiografia del municipi en un període decisiu que fins ara havia quedat poc explicat”. El llibre es presentarà demà a les 12 hores a la sala de plens de l’ajuntament, i comptarà amb la presència del director del Museu de Guissona, David Castellana, i del filòsof i investigador Francesc Santacreu.

tracking