Sasha, un dels nens acollits a la Granja d'Escarp: “Soc aquí gràcies a la família de la Consuelo i el José”

El Sasha va arribar a la Granja el 1997, amb dotze anys i “gairebé com el més gran del grup”, i va tornar el 2005, amb gairebé vint, “per passar-hi un any. Pensava guanyar una mica de diners per comprar-me un cotxe a Bielorússia, però no m’arribava. Em vaig quedar, i al final em vaig comprar una casa i vaig anar pagant la hipoteca”. 

El primer any i mig de la seua nova etapa, com les breus estades anteriors d’acollida, les va passar a casa de la Consuelo Moreno i el seu marit José. “Gràcies a aquesta família soc aquí. Tothom em considera fill de la Consuelo i del José. Em cuidaven millor que la meua mare”, assenyala. 

El Sasha, diminutiu d’Alexander, viu ara a Logronyo, on treballa com a soldador, amb la seua dona Katerina, també bielorussa, i els seus fills de 15 i de 10 anys, Deniil i Nika, ambdós nascuts a Lleida i criats a la Granja. “Sempre m’han ajudat molt, la família, el poble, tots”, repeteix. “El més problemàtic era l’idioma, però no hi havia cap problema per entendre’ns amb els nens per jugar”, recorda de la seua primera arribada a la Granja. 

La segona etapa es va prolongar 15 anys, en els quals va treballar de mecànic, en una gravera i en una fàbrica de maquinària. “Els nois que em van ensenyar la vida d’aquí són allà”, evoca, agraït. Manté contacte amb la Consuelo, el José i la seua família.