Es busquen puntaires
L’associació de dones Nèvia impulsa una trobada setmanal des de fa 13 anys amb una desena de participants que s’atansen als 80 anys. Els preocupa la falta de relleu generacional en una tècnica que necessita temps i paciència, valors allunyats dels interessos actuals

La tasca de les puntaires és lenta i precisa. - JORDI BONILLA
La punta continua ben viva a Guissona gràcies a l’associació de dones Nèvia, que organitza encontres cada dijous per teixir i compartir moments de complicitat entre les participants. Per a la desena de dones que acudeix setmanalment al local de l’entitat a l’Espai la Caserna, aquest és un punt de convivència i relaxació dins de la seua rutina. Pilar Serentill, una de les puntaires, explica que la proposta va sorgir de forma espontània el 2013 “quan la professora de llavors buscava una sala on fer classes i a Nèvia vam oferir la nostra”. Des d’aleshores, el grup ha anat canviant, encara que hi ha qui es manté fidel des del primer dia.
La professora és Josefina Rius, que, encara que no té cap títol que l’acrediti, fa molts anys que està vinculada a aquesta tècnica. “A mi de petita no m’agradava, encara que més endavant em vaig animar i vaig anar aprenent-ne, fins al punt que ara també ensenyo”, afirma.
Rius assegura que la punta “no té cap misteri, són dos parts molt senzilles: volta i creu, i repetir-ho una vegada i una altra”. Seguint un patró sobre el coixí, les puntaires van entrellaçant el fil amb els boixets segons el disseny, creuant-lo sempre en parelles fins que el dibuix va prenent forma. Malgrat l’aparent simplicitat, el ritme és lent i exigent. “Si algú busca una afició ràpida, no és aquesta. La punta requereix molta paciència, no avances més que uns quants centímetres al dia”, remarca la professora.
Els resultats d’aquesta tasca tan minuciosa van des dels tradicionals aixovars de núvia fins a xals, mocadors, estovalles i altres complements. Des de Nèvia, aquestes creacions s’ofereixen sovint com a col·laboracions en rifes solidàries o activitats escolars. En el cas de la Josefina, també ha elaborat alguna vegada per encàrrec, encara que aquesta no sigui la seua prioritat. “Si hagués de cobrar les hores que hi dedico, ningú el compraria, perquè és un treball caríssim”, diu.
El valor social de les puntaires no es queda sols en les reunions setmanals. De forma habitual participen en trobades com les de Cervera, Mollerussa o Ponts. Aquestes jornades no només serveixen per compartir tècniques, sinó que també són una bona ocasió per adquirir materials difícils d’aconseguir en una merceria.
Des de l’associació també organitzen el seu propi encontre a Guissona a mitjans de juliol, reunint al voltant de 150 persones i sent una de les més multitudinàries de Ponent.
El futur d’aquest art tèxtil preocupa aquestes dones, amb una mitjana d’edat que s’atansa als 80 anys. Encara que busquen arribar a les noves generacions, la concentració que requereix aquesta tècnica i l’ambient silenciós disten dels interessos actuals de la societat. Tot i així, “confiem que hi hagi persones que quan es jubilin vulguin dedicar-li part del seu temps i la tradició no es perdi”, apunta Serentill.