Flamarades de solidaritat: un centenar d’agricultors surten a la muntanya amb els tractors per obrir tallafocs

L’incendi que des de dijous assola la Llitera Alta i la veïna comarca del Cinca Mitjà, on ja han cremat més de 2.500 hectàrees, ha activat els ressorts de solidaritat de poblacions com Peralta de la Sal, el santuari de la qual acull els veïns desallotjats de Calassanç i Alins, i la dels agricultors de la zona, que van treure els tractors a la muntanya.

“Sempre hem intentat que aquesta casa fos una cosa positiva i oberta a les necessitats del poble, de la comarca i de qui ho necessiti”, explica Javier Sánchez, responsable del santuari de Sant Josep de Calassanç de Peralta de la Sal, una de les localitats de la Llitera alta el terme de la qual s’està veient afectat pel devastador incendi desbocat dijous entre Tamarit i Alcampell, que ahir a la tarda havia arrasat més de 2.500 hectàrees de bosc mediterrani i cultius de secà dins d’un perímetre de 5.000.

Peralta afegeix aquests dies un altre full a l’historial d’acollida que s’està llaurant en els últims anys. A partir del 2022 el santuari va servir de refugi per a desenes d’ucraïnesos, nens la majoria, que fugien de la guerra desencadenada arran de la invasió russa, i des de finals del 2025 han passat pel centre ubicat en aquest mateix complex gairebé centenar i mig de migrants, la majoria africans, que havien entrat sense suport familiar a l’Estat espanyol.

A aquests dos episodis se suma des de dijous l’allotjament de veïns de Calassanç i d’Alins de Llitera que han estat desallotjats de casa seua cases, els primers en dos ocasions, davant del risc que les flames arribessin a aquests nuclis. També va ser desallotjat Sanui, el cementiri del qual i diversos edificis agraris han estat arrasats pel foc.

“Ara només hi ha set persones allotjades. La majoria de la gent se n’ha anat a cases de familiars”, explica Sánchez. “Els vam facilitar una habitació amb bany i esmorzen, mengen i sopen al santuari. Tindran tot el que els calgui. Quan puguin voldran tornar a les seues cases, però per nosaltres no serà”, anota. Molts veïns de Calassanç (55 habitants censats i 35 de fet), i també alguns d’Alins (cinc d’empadronats), ja hi van passar la nit de dijous. Malgrat que això no va passar amb tots. Alguns van tornar a casa seua al considerar que no s’exposaven a cap risc pel foc.

Això va fer que ahir, després d’observar que el foc es revifava per Sanui a primera hora del matí, i davant la possibilitat que després de la xafogor vingués un cerç que pogués posar en perill el poble, l’ordre de desallotjament ja fos taxativa: podien anar a recollir estris, però a les 13 hores Calassanç havia de quedar buit.

“En cas d’incendi és una ratera, no hi ha sortida”, assenyala l’alcalde de Peralta i Calassanç, Luis Fuster, que a les onze del matí d’ahir es va desplaçar de Peralta de la Sal (la capçalera del municipi) a Calassançç acompanyat per una patrulla de la Guàrdia Civil i un equip de Protecció Civil per parlar un a un amb els veïns.

A Calassanç queden cinc persones en aquella hora, però el grup, per separat, truca porta per porta. Els tècnics de Protecció Civil troben José María Raluy, de vuitanta-cinc anys, vora el carrer la Jarea. No se’n vol anar. “Aquest matí he anat a visitar les ovelles i he vist una mica de foc allà vora un camí, però no hi veig prou perill com perquè ens facin marxar”, li diu. La seua dona, Beatriz Gervás, espera a casa, on es mou amb el suport d’un caminador. El tècnic recomana a José María, que insisteix que ja ha vist tres grans incendis i cap dels quals no va causar estralls a les cases de Calassanç, que se’n vagin abans de la una. L’alcalde arriba poc després i deixa clar que cal evacuar el poble abans de la una del migdia. “Si fa falta, us porto jo”, s’ofereix. No caldrà, ho faran els seus fills, que viuen en Montsó i Binacet.

Fuster segueix la ronda i troba Antonio, també d’avançada edat, a la porta de casa seua. El seu fill Miguel és al pati. També són reticents a deixar el poble. “L’alternativa per a qui no tingui un lloc on anar és el santuari”, explica.

Tancat el desallotjament, tot i que cal veure com es va resolent l’alimentació i la cura del bestiar estabulat al terme, queden més serrells per resoldre a Peralta, on dos grups electrògens supleixen el tall de llum que el nucli urbà va patir dijous mateix. “Aquest cap de setmana ens aniria de meravella tenir llum per poder omplir el dipòsit d’aigua, hem de tenir reserves per a una setmana i mitja”, comenta. L’acollida de desallotjats de Calassanç no ha estat l’únic episodi de solidaritat que ha brollat entorn de l’incendi de la Llitera Alta.

Un centenar d’agricultors de la Llitera i el Cinca Mitjà van passar la tarda i la nit de dijous i divendres al matí a la muntanya amb els tractors, de nit obrint tallafocs i de matinada ampliant-los i regant-los amb cisternes i sulfatadores per evitar que el foc pogués travessar-los.

“Ens vam anar trucant uns als altres i ens vam posar en marxa. Dijous vam començar al riu Sosa, entre Sant Esteve i Sanui, i vam rribar fins al Mas, a prop de Fonts, fent tallafocs per evitar que l’incendi pogués saltar cap l’Almúnia i Cofita”, explica Miguel Pac, agricultor de Binèfar que va participar en la mobilització de llauradors. “Aquest matí hem estat refrescant la zona. Els tallafocs cal regar-los, per evitar la palla que hi va a parar gradualment pugui cremar, i eixamplar-los”, anota.

“Els agricultors tenim l’avantatge que coneixem la muntanya, i això en una situació com aquesta resulta fonamental”, assenyala el veí de Binèfar.