Un projecte planteja posar de relleu un tresor cultural exclusiu de la zona arrasada per l’incendi: la seua parla hibrida aragonès, català i castellà
Lleida va triar el tema per la seua proximitat. “He tingut la sort d’escoltar la parla del meu poble, el cañuto”, assenyala, i “em va resultar natural fer un projecte integral d’aquest ric patrimoni lingüístic”

Els habitants de Calassanç, a la zona alta de la Llitera, utilitzen una parla pròpia anomenada ‘cañuto’. - INFOAR
“S’apretau foc al tozal, a la serra.” Així es diu en cañuto, la parla local de Calassanç. El violent incendi que des de dijous crema la muntanya mediterrània i els camps de cereal de mitja dotzena de municipis de la Llitera i el Cinca Mitjà ha arrasat una zona que atresora un patrimoni cultural tan valuós com a desconegut: Sanui i Alins, Peralta de Calassanç (engloba Peralta de la Sal, Calassanç i Gavassa) i Sant Esteve de Llitera disposen d’una parla pròpia en la qual conflueixen les tres llengües del país, l’aragonès, el català i el castellà, una cosa que no es manifesta en cap altre lloc.
“Seria el lloc més al sud en el qual es plasma lingüísticament aquesta confluència. Són les anomenades parles de transició”, explica Javier Giralt, president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. Vindria a ser una mena de materialització geogràfica d’aquell mític vers de La Revolandera que apel·la Aragó com un país de “tres llengües i un cor”.
Identitat local
Nuria Lleida, una jove de Saragossa i neta de Calassanç, un dels pobles desallotjats fa uns dies per l’incendi, ha elaborat dins del Màster en gestió del Patrimoni Cultural de la universitat de Saragossa un projecte per “posar de relleu les modalitats lingüístiques de la Llitera” seleccionat per l’Observatori de Creació Cultural en Entorns Rurals d’Aragó com a mostra de “la capacitat de les metodologies de disseny i la gestió cultural per generar impacte real als territoris rurals, contribuint a l’enfortiment de la identitat local, la participació ciutadana i la creació de noves oportunitats per a la joventut”.
El treball, que se centra en Sanui, Alians, Peralta, Calassanç i Gavassa, “contempla la gestió del patrimoni lingüístic i literari” i es basa en quatre punts: la creació d’un arxiu digital, sonor i obert amb entrevistes, transcripcions, un mapa interactiu i glossaris, entre altres continguts; la celebració d’unes jornades culturals que posin de relleu aquest patrimoni, amb activitats com visites guiades a cada poble en el seu dialecte o competicions de jocs tradicionals; l’organització d’un festival d’“intercanvi lingüístic, literari i musical entre nadius i nadiues de la Llitera i persones migrants”, per “facilitar la seua integració i mantenir les tradicions”, i preparar una exposició itinerant i temporal etnogràfica sobre el patrimoni lingüístic i literari de la comarca.
“A la Llitera hi ha un patrimoni lingüístic enorme. Cada poble té una parla particular, i això cal cuidar-ho i conservar-ho. Són llengües minoritzades”, explica Lleida.
“Les llengües són una cosa viva, però també és cert que cada vegada hi ha menys gent que parli cañuto”, anota.
Ric patrimoni lingüístic
Lleida va triar el tema per la seua proximitat. “He tingut la sort d’escoltar la parla del meu poble, el cañuto”, assenyala, i “em va resultar natural fer un projecte integral d’aquest ric patrimoni lingüístic”. “Tenim un tresor, i cal fer alguna cosa amb això: posar-ho en valor”, apunta.
“Es tracta de llengües de transició, i el verb és conviure”, anota, davant d’aquest espai de confluència de les tres llengües del país, una riquesa cultural que es revela un dia rere l’altre com una veritat incòmoda per als sectors ultramuntans de la política aragonesa.
L’incendi es va donar per controlat a les 12.45 hores d’ahir. No obstant, efectius de l’Infoar continuen treballant a la zona, on es continuaven detectant punts calents.
Concretament, dos brigades terrestres i dos camions amb autobomba continuaven operant a la zona afectada, en la qual es dedicaven principalment a remullar zones per evitar que el foc pogués tornar a revifar-se per la calor i el vent.