ECOLOGIA
Fins a 27 espècies de peixos, aus, vegetals i altres invasors s’assenten en rius de Lleida
Un informe de la CHE certifica la creixent presència de varietats al·lòctones en els ecosistemes fluvials de la demarcació. Desplacen animals i plantes autòctones i alteren l’equilibri ambiental
Colonització del musclo zebrat a Térmens.
Més d’una vintena de peixos, ocells, mol·luscos, crustacis, plantes i algues invasors s’han assentat als rius de Lleida, segons l’últim recompte de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre), que ha inclòs aquesta informació en el renovat Pla de Sequera, l’última versió del qual, que actualitza les amenaces derivades del canvi climàtic, acaba d’entrar en vigor.
“Suposen una gran amenaça per a la diversitat biològica i en el cas dels ecosistemes d’aigües continentals posen en risc el seu fràgil equilibri”, assenyala la CHE, que les defineix com “espècies que han estat tretes de la seua àrea natural de distribució i introduïda de manera fortuïta o intencionada en un nou ecosistema”, on “es converteix en un agent de canvi i ocasiona greus danys sobre la fauna i flora autòctona del lloc”. “Solen ser agressives, amb gran capacitat d’adaptació i de gran èxit reproductiu”, adverteix.
El gruix de les espècies invasores detectades als rius de Lleida són peixos. N’hi ha de concentrades, com el silur a l’aiguabarreig Cinca-Segre, la truita de rierol a la capçalera de la Pallaresa, la perca de riu, la gambúsia i la truita arc de Sant Martí al tram mitjà d’aquest riu i el final del Segre, la perca només en aquesta última zona, el lluç de riu al final de la Ribagorçana o el peix gat al Segre i alguns afluents del marge esquerre.
Les més esteses
Les més esteses són l’alburn, la carpa, la perca americana, el rutil i la lucioperca, que viuen a gairebé tota la demarcació i a les quals s’està afegint el gardí, present avui al tram mitjà del Segre, entre els embassaments i la confluència de la Pallaresa, i amb una capacitat de reproducció exponencial.
A aquesta llista s’hi afegeixen set animals aquàtics: el musclo zebrat i la cloïssa asiàtica, el ritme de colonització de masses d’aigua i canonades dels quals resulta vertiginós i a què s’afegeix el caragol del fang, que també té aquesta propietat i s’està expandint pel Segre; el cranc de senyal i el roig americà, que ja minen basses i talussos a tot Ponent, i una omnívora com la tortuga de Florida, present a tot el Segre, el Sió i el Llobregós.
El llistat inclou la vespa asiàtica i l’oca d’Egipte, una au ornamental que desplaça ànecs i altres ocells aquàtics i que és present als rius de l’Urgell.
La llista d’amenaces desequilibrants per als ecosistemes es completa amb l’apartat vegetal: l’alga didymo o moc de roca, detectada al Segre, la Pallaresa i la Ribagorçana, converteix els llits rocosos en pistes relliscoses; l’elodea, que eutrofitza en embassaments de la Torrassa, i la fallopia o bambú japonès, localitzat a les capçaleres de Segre i Garona i al Cinca i d’efectes similars; i el vern i la canya comuna, que competeixen entre elles.
