Dos excavacions a la Noguera i la Cerdanya creen vincles dels primers pobladors de la muntanya amb els de la Mediterrània i l’Atlàntic

El Pirineu mai ha estat una frontera”, assenyala Javier Mangado, professor d’Història de la UB (Universitat de Barcelona). Els seus pobladors “eren gent que vivia al Pirineu i als quals el Pirineu els donava identitat”, anota Marta Sánchez, professora de la mateixa branca i centre. Ambdós dirigeixen les campanya d’excavacions d’aquest any a la Cova del Parco d’Alòs de Balaguer, un jaciment que s’ha revelat com a fonamental per conèixer la vida quotidiana dels recol·lectors i caçadors nòmades del paleolític. L’excavació i la del jaciment de Montlleó, a Prats i Sansor, que dirigeix el mateix equip, està creant un nou enfocament sobre els pobladors prehistòrics del Pirineu: feien vida entorn de la serralada, la creuaven, es desplaçaven al llarg de les valls de l’Ebre i de la Garona i arribaven a tenir relacions, d’intercanvi més que de comerç, amb pobladors de les costes de la Mediterrània i de l’Atlàntic.

“Es pot dir que hi havia dos Pirineus, dos àrees diferenciades en l’etapa del Magdalenià”, assenyala Sánchez. Un engloba les muntanyes de Girona, Lleida i Osca, i l’Arieja al seu vessant nord, amb punts com Montlleó com a zones de pas; l’altre es correspondria amb els actuals Euskadi, Navarra, Iparralde i la Gascunya.

Els arqueòlegs ja havien documentat la presència a l’abric rocós d’Alòs de Balaguer de materials i objectes procedents del marge dret de l’Ebre, a prop de la serralada Ibèrica, i altres de l’entorn del que avui són Lurdes o Bordeus.

L’enclavament i els pobladors

Ara, la localització de closques d’un caragol marí de color vermellós anomenat Homalopoma sanguineum, que pel que sembla eren utilitzats com a peces de grans de vidre, ha revelat la relació entre l’enclavament de la Noguera i els pobladors de la costa mediterrània. La troballa de restes d’aquest gasteròpode apunta cap a la Costa Daurada.

“Hi ha caragols que venen de la Mediterrània, i això indica que aquestes dos àrees mantenien relacions”, coincideixen tant Sánchez com Mangado, que apunten que amb aquesta troballa que han fet a Alòs “es planteja la vall de l’Ebre com un corredor” per als habitants del Pirineu de Lleida. “Aquests caragols s’utilitzaven com a ornaments, i això apunta als humans moderns”, indica Mangado.

La Cova del Parco “és un jaciment excepcional per conèixer la vida quotidiana dels nòmades del paleolític per la conservació de les llars”, explica la professora.

Distribució

Aquestes llars revelen diversos aspectes d’interès, com una incipient distribució d’espais a l’abric rocós: un de més domèstic i un altre més industrial, i utilitzaven fustes diferents en uns i altres, de combustió ràpida, com el pi, als focs amb què eixugaven les pells i de crema lenta, com el ginebró, a les cuines, en les quals utilitzaven pedres de riu com lloses per preparar la carn, principalment de cabra i en menor mesura de cérvol, que menjaven.

La cova era ocupada estacionalment, en funció dels recursos disponibles, per un grup que, per comparació amb els nòmades que mantenen aquesta forma de vida, estaria format per entre 15 i 25 persones.

“No hi eren tot l’any”, anota Sánchez. Montlleó, atesa la varietat de procedència dels peixos, seria un lloc de pas entre els dos vessants del Pirineu.