MEDI
Eliminen un peix invasor als llacs del Parc Natural de l’Alt Pirineu a la Guingueta
El veró, després de tractar l’aigua de Tres Estanys del Mig i Tres Estanys de Baix amb un producte biodegradable durant 10 mesos. La seua presència havia alterat notablement els ecosistemes dels estanys
Una barca durant la prova pilot per comprovar l’ús de rotenona a Tres Estanys al Sobirà. - ACN
La prova pilot per eliminar definitivament el veró als llacs de Tres Estanys del Mig i Tres Estanys de Baix, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, ha aconseguit el seu objectiu, segons les dades recollides pels tècnics de l’Institut de Diagnòstic Ambiental deu mesos després d’aplicar rotenona, un ictiocida biodegradable amb el qual s’ha aconseguit regenerar l’ecosistema dels llacs. D’altra banda, no s’han detectat rastres d’aquest producte al riu aigües avall dels estanys, una possibilitat que preocupava els veïns. La presència d’aquesta espècie invasora al Pirineu és conseqüència de la seua introducció accidental com a esquer viu en la pesca recreativa de la truita en alta muntanya, la qual cosa va provocar alteracions significatives en els ecosistemes pirinencs. Té una elevada capacitat de reproducció i adaptació, cosa que n’ha afavorit l’expansió i l’alteració de les xarxes tròfiques, a més d’una disminució de la biodiversitat entre els organismes aquàtics de mida petita i les poblacions d’amfibis, ja que depreda les seues posades i n’altera la reproducció.
L’actuació, que es va abordar el setembre de l’any passat en el marc del projecte europeu Life Resque Alpyr, consistia en l’aplicació de rotenona per restaurar l’equilibri als llacs i generar l’evidència científica sobre l’aplicació d’aquesta metodologia en la restauració de la fauna autòctona. Aquesta és la segona prova pilot que s’ha portat a terme al Pirineu català després de la intervenció efectuada el setembre del 2024 al llac de Manhèra, a Aran.
Les dades recollides fins ara confirmen que, a més de l’erradicació del veró als llacs tractats, hi ha indicis clars de la recuperació ecològica amb una millora notable de la transparència de l’aigua i del retorn dels amfibis i dels invertebrats, grups especialment sensibles als impactes d’aquesta espècie introduïda. Segons Barend L.Van Drooge, investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) “el seguiment dels nivells de rotenona a l’aigua ha constatat que es degrada a la velocitat prevista inicialment, amb una vida mitjana del producte d’entre 10 i 20 dies, fet que redueix la permanència en el medi ambient i provoca una afectació limitada en l’ecosistema”.
D’aquesta manera, la recuperació completa necessita un procés gradual i un seguiment a llarg termini.
