SEGRE

La revolució que va posar el camp de Lleida en mans de qui el treballa

La Guerra Civil va donar lloc a 48 col·lectivitats agràries. Camperols i jornalers van compartir terres, eines i collites entre uns ideals d’igualtat

Imatge de membres de la col·lectivitat de Tremp reunits en un magatzem el novembre del 1937. - PÉREZ DE ROZAS/AFB ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA

Imatge de membres de la col·lectivitat de Tremp reunits en un magatzem el novembre del 1937. - PÉREZ DE ROZAS/AFB ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA

Publicat per
Redacció

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Els camps de Lleida no podien esperar. Després del fracàs del cop militar del juliol del 1936 a Catalunya, nombrosos propietaris van fugir, van ser detinguts o van perdre les terres mentre les collites continuaven madurant. Amb les institucions desbordades i els sindicats convertits en un dels principals poders de la rereguarda, grups de camperols van ocupar finques i van començar a treballar-les col·lectivament. Però el fenomen no va sorgir del no-res.

El camp comptava amb una llarga tradició de cooperatives, sindicats i societats de socors mutus. A Lleida, la CNT, la Unió de Rabassaires i el Bloc Obrer i Camperol –posteriorment integrat al POUM– havien arrelat entre jornalers, arrendataris i petits propietaris. L’escassa aplicació de la reforma agrària republicana i la concentració de part de la terra en poques mans havien alimentat durant anys el malestar.

L’historiador Guillem Puig Vallverdú ha documentat 48 col·lectivitats agràries a la província. No va existir un model únic ni una sola organització darrere del procés.

D’aquestes 48, 22 estaven dirigides per la CNT, tres per la UGT, dos conjuntament per ambdós centrals i tres per la Unió de Rabassaires. Set més depenien de diferents combinacions de sindicats, partits, ajuntaments o comitès. Un dels principals exemples va ser Endavant, creada pel Sindicat Únic de Camperols de la CNT a Lleida. Agrupava uns 1.127 jornals –al voltant de 485 hectàrees– repartits entre diferents torres de l’Horta. La col·lectivitat va arribar a disposar de tractors i 69 parelles de mules.

Encara més singular va ser Raimat. El POUM va assumir la gestió de les aproximadament 3.000 hectàrees de la finca dels Raventós, inclosos els camps, els cellers i els habitatges dels treballadors. La direcció va recaure en Salvador Mor Castell, històric dirigent del Bloc Obrer i Camperol i del sindicalisme agrari lleidatà. La producció vinícola va continuar, però van millorar lleugerament els salaris i es van reduir a la meitat els lloguers dels empleats.

Alguaire ofereix un altre dels casos més ben documentats. La CNT va promoure una col·lectivitat que va incloure l’agricultura i altres sectors del municipi. S’han comptabilitzat 820 hectàrees expropiades a dinou propietaris, a les quals es van sumar les terres aportades pels mateixos camperols.

La realitat, tanmateix, va quedar lluny de la utopia sense conflictes. Una part dels camperols es va incorporar voluntàriament a les col·lectivitzacions agràries, però d’altres ho van fer sota pressió. Hi va haver finques confiscades després de la fugida dels seus amos, però també confiscacions acompanyades d’amenaces, violència i assassinats.

A aquestes tensions es van sumar la mobilització dels joves cap al front, la falta de tècnics, l’escassetat d’adobs i combustible i les dificultats per distribuir els productes. La prioritat d’aprofundir la revolució va xocar cada vegada més amb els que reclamaven concentrar tots els esforços a guanyar la guerra. Els enfrontaments polítics i els Fets de Maig del 1937 van debilitar el moviment i l’entrada de l’exèrcit franquista a Ponent durant la primavera del 1938 va posar fi a aquelles experiències, amb els seus responsables fugint a l’exili o empresonats.

Una nena anomenada Col·lectivitat a l’Alguaire revolucionari

El 30 d’octubre del 1936 va nàixer a Alguaire una nena amb un nom insòlit: Col·lectivitat. Els seus pares formaven part de l’experiència revolucionària que acabava de posar en comú una part important de les terres del municipi. La història està documentada per la historiadora Pilar Pelegrí Terrado en el seu estudi sobre la col·lectivitat d’Alguaire. La revolució deixava de ser només un programa polític o una nova forma de treballar la terra i entrava fins i tot en el registre civil.
tracking