SEGRE

La reinvenció dels ‘garitos’

Un projecte planteja potenciar aquests locals “com a nuclis de trobada, cultura i regeneració social”. La crisi habitacional i la del lleure nocturn redueixen les alternatives dels joves

‘Cultura de chamizo’ va arrancar amb un taller de collage. - MARÍA TORRENS

‘Cultura de chamizo’ va arrancar amb un taller de collage. - MARÍA TORRENS

Lleida

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’objectiu consisteix a “analitzar, proposar i implementar un pla d’intervenció en certs espais comunitaris, com són els garitos, per reconfigurar-los i potenciar-ne el paper com a nuclis de trobada, cultura i regeneració social”, explica María Torrens, una jove dissenyadora de Binèfar que fa uns mesos, a l’abril, va activar Cultura de chamizo, una experiència basada en l’ús del disseny “com a eina social en l’entorn rural” que va suposar l’inici d’un projecte de més entitat.

L’activitat inicial, que es va portar a terme l’1 d’abril, va ser ¡Qué arte tienes, zagala!, una trobada convocada a través del perfil d’Instagram @culturadechamizo en el qual, a partir de revistes locals, es van elaborar collages amb diferents narratives. El perfil es manté com a canal a través del qual ja s’han anat rebent algunes propostes, procedents dels garitos de quadrilles de més edat.

Què és un chamizo? La RAE el defineix com “tuguri sòrdid de gent de mal viure”, malgrat que en realitat es tracta de centres de lleure juvenil autogestionats que mantenen una tradició que enllaça el doityourself dels anys 70, quan naixen com a alternativa a l’absència d’ofertes de lleure per als joves, amb el quadre de desemparament que afronta la Generació Z o Centennials, als quals les dificultats per accedir a l’habitatge i el declivi del model d’oci nocturn dels 80 i els 90, el deteriorament dels pubs, està deixant pràcticament sense espais de desenvolupament cultural. En aquest escenari, el chamizo, un local en què escoltar música, xarrar, jugar a videojocs o veure esport, emergeix com a alternativa encara que amb un potent hàndicap en la compartició: es tracta d’espais privats, de quadrilla, i sense gairebé tràfec de gent aliena a cada grup.

“El projecte sorgeix com a reacció a aquesta problemàtica, perquè és necessari combatre aquest avorriment social, i no deixa de sorgir per tot aquest context social”, assenyala Torrens, qui anota que “es tracta d’un projecte obert per donar una altra vida als garitos, de tractar-los com a espai en blanc en què hi ha molt de talent que no sempre s’acaba desenvolupant, i té una part social a l’obrir-los a altres generacions”.

“Veia un problema real en el fet que s’utilitzen en el dia a dia però no se’ls en treu profit, i s’hi poden fer un munt de coses”, anota. “Poden servir per al desenvolupament cultural de la vida als pobles” i transformar-se “en escenaris multifuncionals de trobada cultural i comunitari jove-adult”, planteja en un article a Chafardera.

tracking