El Camp d’Esports del Tossalet d'Almacelles: l’arquitecte Mariano Gomà va rebre l’encàrrec després de la Guerra Civil de reconstruir equipaments malmesos per la contesa

La casualitat ha volgut que quatre fantàstiques fotografies del Camp d’Esports del Tossalet d’Almacelles sortissin a la venda, juntament amb una carta d’un tal J. Ferrer Ametller que li feia arribar al Sr. Parcarisas de Barcelona, en la qual s’explicava el motiu d’aquelles imatges. Es tractava de demostrar gràficament que el CF Almacellas de l’època (temporada 1949-1950) complia amb tots els requisits d’un camp homologat per poder ascendir a una divisió regional, ja que un dels equips que havia aconseguit l’ascens directe en primer lloc durant aquella temporada, el CF Tárrega, havia pogut fer-se un lloc a la 3a divisió regional i quedava una vacant en la categoria immediatament anterior, que és la que podria ocupar l’equip almacellenc. Vegem com va anar la construcció del Camp d’Esports del Tossalet i com es va concebre un dels equipaments esportius de referència de la contrada durant els durs anys de la postguerra.

Un cop acabada la Guerra Civil, Almacelles entra en la llista de pobles on calia actuar per refer infraestructures que havien quedat malmeses. La petició queda admesa i l’Instituto Nacional de Auxilio a las Regiones Devastadas designa l’arquitecte Ignacio de Vilallonga per a què faci un llistat d’allò més necessari. Pel que fa a Almacelles, s’acorda entre les obres prioritàries la reforma de la plaça de la Vila, la del campanar, un nou cementiri, un nou dipòsit d’aigua potable i la construcció d’una carretera que connecti Almacelles amb els pobles de colonització previstos a la zona de Sucs, Suquets, Gimenells i el Pla de la Font. Poc després, es canvia l’arquitecte encarregat d’aquests projectes i es designa Mariano Gomà Pujadas, un dels noms de més pes en l’arquitectura lleidatana i catalana de la segona meitat del segle XX i amb vincles familiars a la vila.

Mariano Gomà es troba que Almacelles comença a ser una de les poblacions amb un major creixement demogràfic i urbanístic de la província. El fet de ser la població més gran i més propera a tota la zona que es pretenia repoblar amb la construcció de nous nuclis de colonització va fer que centenars de treballadors i gent que venia a buscar un futur més favorable s’establissin a Almacelles. Un dels aspectes que més li preocupava era fer una nova barriada per acollir tota aquella gentada nouvinguda. Així, el 24 d’agost de 1941 rep per primer cop la comanda per part de l’Ajuntament de cercar un indret apte per a aquest fi. Un dels llocs que se li albirava com a més idonis era la zona coneguda com a Fondo del Senyor, entre la carretera general, la bòbila Palau i la que seria la gran artèria sud-nord que comunicaria la carretera amb l’estació i que ja s’havia començat a definir, la coneguda com a Rambla. Aquest projecte seria l’origen del barri de la Verge de l’Olivar, on cap als anys cinquanta s’aixecarien les populars Cases Barates. Aquells terrenys eren propietat del Baró d’Esponellà i Senyor d’Almacelles, n’Epifani de Fortuny i Salazar, amb qui l’Ajuntament comença a establir un seguit de negociacions per a una possible compra de terrenys en aquell àmbit.

Al mateix temps, en Mariano Gomà veu que l’espai que ocupava l’aleshores Camp de Futbol del Canyissar, com se’l coneixia popularment, estava en perill atès el creixement urbanístic que la població començava a desenvolupar tot seguint l’eix del carrer Major en direcció a Lleida, així com els carrers paral·lels per dalt i per baix. Ben aviat es veu la possibilitat d’ubicar un nou Camp d’Esports proper a tota aquella àrea que pretenia convertir-se en un nou barri d’Almacelles. En aquells anys es dona la particularitat que el Baró d’Esponellà està fent un inventari de tots els vagants del terme per tal de poder-los vendre a l’Ajuntament a un preu força ajustat. Caldrà afegir a aquest inventari tots els terrenys sobrers que sorgeixin de la llera de la Clamor que es canalitzarà i que passaran a ser nous terrenys cultivables. L’any 1948 ja es tenen delimitats i inventariats tots els terrenys comunals del terme a favor del Sr. Epifani de Fortuny i Salazar i el 29 de novembre de 1949 es venen a l’Ajuntament d’Almacelles davant el notari Daniel Fernández de Añastroe a un preu més que simbòlic. Tot i això, uns anys abans que l’Ajuntament fos amo i senyor d’aquests terrenys, el baró d’Esponellà cedeix a precari fins a la seva venda definitiva un enclavament conegut com el Tossalet, una petita elevació del terreny situada en la zona coneguda com les Sorts de l’Ermita i a tocar de la nova barriada que es pretenia fer. Era l’any 1948 quan s’esplana aquell turó i s’adapta a les mesures d’un Camp d’Esports homologat, ja fos per jugar a futbol o a altres disciplines esportives. No sabem ben bé l’autor del projecte, tot i que tot sembla indicar que va venir de la mà del mateix Mariano Gomà, i s’inclogué en el llistat d’obres i equipaments subvencionats per Regiones Devastadas. Aquells anys són un no parar de fer obra pública: s’esplanen els terrenys on començaria a fer-se el nou cementiri (1942), es construeix un segon dipòsit d’aigua potable rere el Vilot (1944), s’esplana la Rambla (1945), s’inicien les obres de la carretera de Sucs (1945), s’enllesteix la reforma de la plaça de la Vila (1946), s’inicien les obres de canalització de la Clamor (1947) i es culmina el nou campanar de l’església (1948).

El nou Camp d’Esports del Tossalet comptava amb una esplèndida entrada principal per la banda més propera a la carretera. Tres arcades centrals donaven la benvinguda a una mena d’atri on s’aixecaven unes grans portalades de fusta. Abans d’aquesta entrada, a l’esquerra de la rampa que donava accés al Camp d’Esports, s’aixecaven les taquilles. Una gran tanca de totxana encerclava tot el camp. Un cop a dins, s’aixecava la llotja d’autoritats i vestuaris en el lateral de ponent. Un edifici amb una gran llotja d’autoritats a mode de terrassa, amb un escala lateral per poder accedir-hi i unes grades cobertes pel mateix sostre de la llotja. Des d’aquí també s’accedia als vestidors i era el lloc per on sortien els jugadors al camp. Una altra escala interior comunicava també els vestuaris amb la part alta de la llotja. A banda i banda d’aquest edifici hi havia un seguit de grades de quatre nivells i quedava l’escaire o angle més proper a l’entrada principal, on s’havia habilitat un petit cobert que feia les funcions de bar del camp. El Camp d’Esports del Tossalet s’inaugurà el 22 de setembre de 1949, amb l’assistència del Baró d’Esponellà, l’alcalde Pere Simó i Muntané i d’altres autoritats de l’època. El partit inaugural va anar a càrrec d’una selecció del FC Barcelona amateur i del CF Almacelles. Una altra de les novetats és que aquell camp també s’emprarà per hostatjar altres disciplines esportives, com ara el bàsquet, amb la col·locació d’unes cistelles mòbils. De fet, el dia 26 de setembre d’aquell mateix any també serviria per presentar el primer equip de bàsquet d’Almacelles, que s’enfrontarà en un partit amistós amb el CB del Instituto Nacional de Previsión de Lérida. Fins i tot, servirà per fer espectacles taurins o vaquilles.

Finalment, el Camp d’Esports del Tossalet deixà de funcionar l’any 1971, amb la inauguració del nou Camp d’Esports Municipal en l’actual enclavament de l’avinguda dels Esports.