La lluita de la Júlia contra les barreres: No té transport adaptat ni disposa de vetlladora al cursar formació postobligatòria

Júlia Romiguer Urgell és una jove de 16 anys de Balaguer i una de les 30 persones de l’Estat espanyol, l’única a la província de Lleida, que pateix una distròfia muscular congènita per dèficit de merosina (una proteïna), fet que li afecta el teixit muscular i li redueix la seua mobilitat. Va en cadira de rodes i té poca força als músculs, però la malaltia no li afecta la capacitat cognitiva. Cursa un cicle mitjà d’Administració i Gestió d’Empreses a l’Institut Almatà de Balaguer.

Actualment, s’ha matriculat en un cicle mitjà en aquest centre de la capital de la Noguera per fer Administració i Gestió d’Empreses. El problema que denuncien ella i la seua família és que no disposa d’un transport adaptat per anar a l’institut, ja que els busos urbans de la ciutat no estan preparats amb rampes; només n’hi ha un, i moltes vegades no funciona. A més, asseguren el seu pare, el Jordi, i la seua parella, la Mari, que els horaris del bus urbà amb els de les classes de la Júlia no coincideixen.

Esglaons a l’entrada

La solució és que són els familiars els que cada dia porten i recullen la Júlia de l’institut, perquè no pot anar amb la cadira de rodes ja que hi ha esglaons per arribar a l’edifici. A això, cal afegir que tampoc no té una vetlladora a classe que l’ajudi durant les hores a l’institut. “De moment, només hi ha la vetlladora al centre que l’ajuda per anar al lavabo durant el matí”, expliquen els familiars. Afegeixen que aquests primers dies també han comptat amb l’ajuda d’un fisioterapeuta de l’EAP, malgrat que desconeixen durant quant temps podran disposar-ne. Tampoc si tindrà una vetlladora específica per a ella. “Ens diuen que faran alguna cosa per aconseguir-la però no sabem res més.” Els familiars denuncien que les condicions en les quals es troba la seua filla per cursar els estudis no tenen res a veure amb l’“educació inclusiva”. Hem parlat amb la inspectora de Lleida i ens han dit que al tractar-se d’estudis postobligatoris no hi ha obligació d’oferir ni servei de transport ni de vetlladora.

Denúncia al síndic

A tot això, el Jordi i la Mari van anunciar la intenció de denunciar el cas al síndic de greuges i van afirmar que se’ls va dir des d’Inspecció que “el síndic us dirà que cursi els estudis online”. Van afegir: “Es parla molt de l’educació inclusiva i a nosaltres només ens posen traves”, van puntualitzar.

Els familiars també han sol·licitat un transport adaptat al consell de la Noguera i els han dit que el que hi ha és per a centres de dia i usuaris del Centre Estel. “Els serveis socials del consell ens diuen que és un tema d’Educació, no d’assistència social”, van remarcar el Jordi i la Mari. La família també s’ha posat en contacte amb l’entitat Aspid per intentar solucionar aquesta situació, encara que de moment no han rebut resposta.

Els familiars asseguren que a l’institut Almatà sí que s’han mostrat “comprensius”, ja que les classes a les quals assisteix la Júlia les han habilitat a la planta baixa, malgrat que en l’actualitat s’està instal·lant un ascensor al centre de secundària.