La terra plana i el riu dels ilergets
El projecte ToponHisp recull l’origen etimològic dels pobles a partir del treball de reconeguts lingüistes. A la Franja es remunten als ibers, la cultura àrab i l’edat mitjana
Fraga. Plural del llatí vulgar tardà fragu, extret al seu torn de l’adjectiu clàssic fragosus, que significa escarpat. - AJUNTAMENT DE FRAGA
Fraga. Plural del llatí vulgar tardà fragu, extret al seu torn de l’adjectiu clàssic fragosus, que significa escarpat. - AJUNTAMENT DE FRAGA
Tamarit. Deriva del llatí tamarīce, referent al tamariu, un arbust o arbre petit. Bosc de tamarius és l’opció més acceptada. - AJUNTAMENT DE TAMARIT
Benavarri. Talaia o edifici del senyal serien els seus significats en la teoria que el porta dels àrabs binā (edifici) i aabar (senyal, fita). - HUESCA LA MAGIA
Peralta de la Sal. El llatí va oferir pĕtra alta, referent a les roques que voregen la població, i la sal, del llatí sale, al·ludeix a la seua presència. - AJUNTAMENT DE PERALTA
Binèfar. Procedeix de l’antropònim àrab abin Náfi o fill de Nafi. Significa útil o profitós, i va donar lloc al nom Abennefe/Abeneffa. - E.B.D.
Mequinensa. Ve de Miknāsa, nom d’una tribu berber que també va fundar Miknās, una de les quatre ciutats imperials marroquines. - SEGRE
El Torricó. Ve del català antic, per referir-se a una petita torrassa a què es va afegir el sufix arabitzant el. - AJUNTAMENT DEL TORRICÓ
Saidí. Clar arabisme onomàstic: (as)sa’idiyin es refereix als saidins, gentilici àrab de les possessions d’una família a al-Àndalus. - SEGRE
Hi ha poca discussió sobre el significat etimològic de Llitera com a terra plana, i menys, encara, sobre que a Juli Cèsar ja li van explicar fa més de 2.000 anys que el nom del gran riu de la zona sud-oest del territori dels ilergets era una cosa que en llatí sonava com a zinga o que amb la cultura àrab, fundadora de ciutats com Fraga, el seu curs baix, el que avui és el Baix Cinca, va passar a dir-se Az-Zaytum, el riu de les oliveres.
Aquestes explicacions són algunes de les que poden trobar-se a ToponHisp, abreviatura de Toponimon Hispaniae, un projecte col·lectiu en què participen “tres equips que reuneixen més de seixanta investigadors de diferents universitats europees i americanes” que té per objectiu “l’estudi i divulgació d’un corpus seleccionat de noms de lloc de tot el territori espanyol i portuguès, amb les mateixes bases metodològiques i considerant totes les llengües peninsulars”.
Bona part dels continguts dedicats a les poblacions que avui integren les comarques del Baix Cinca i la Llitera, i també la Ribagorça, han estat elaborats per lingüistes com Javier Giralt, professor titular de l’àrea de Filologia Catalana a la Universitat de Saragossa i president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. I ajuden a entendre la superposició de cultures sobre la qual s’ha erigit la realitat cultural del país.
Cinca procedeix del llatí clàssic Cinga, un hidrònim preromà, d’origen iber o indoeuropeu, que va documentar per primera vegada Juli Cèsar a les seues cròniques sobre la guerra civil i les seues campanyes militars al segle I aC. L’evolució fonètica de les llengües romàniques a la seua ribera va portar l’evolució a Cinca. El castellanitzat Llitera, explica Giralt, procedeix d’“un corònim (nom de territori) format a partir del llatí lectu (llit) i el sufix -area, per referir-se a un terreny pla, “com és l’àmplia comarca a què dona nom”. “El topònim Llitera apareix ja en documentació del segle XII fent referència a l’àrea territorial que se situa al sud de Sant Esteve i Tamarit”, afegeix. La primera al·lusió coneguda a la Ribagorça és anterior, de l’any 839: la paraula llatina ripacuriense apareix a l’acta de consagració de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell.
