Troben fòssils de fa trenta milions d’anys al castell de Cervera

L’associació La Nova de Cervera ha descobert aquest estiu vuit petjades fossilitzades de fa prop de 30 milions d’anys al castell de la capital de la Segarra. Segons els investigadors, correspondrien a un paleoteri, un èquid de l’època de l’oligocè i parent llunyà del cavall. D’aquesta manera, s’haurà de sumar l’estudi paleontològic als treballs que ja es porten a terme a la fortificació.

El paleontòleg i director del Museu de la Conca Dellà, Àngel Galobart, va explicar que aquestes icnites permetran saber més sobre la fauna que vivia a prop del mar interior que durant l’oligocè banyava una franja de l’est de la Noguera i el nord de l’Urgell fins a la Segarra i el Solsonès. “Aquestes trepitjades, d’entre deu i quinze centímetres, són les primeres que trobem tan al sud”, va detallar Galobart.

Es tracta d’una troballa inesperada, ja que es no buscaven restes paleontològiques, sinó continuar l’estudi arqueològic del conjunt iniciat el 2025. Els fòssils van aparèixer en un àmbit on es volia realitzar un sondeig per comprovar si ja s’havia esgotat arqueològicament. Sabina Vall, cap d’investigació, va destacar el bon estat de conservació de les petjades, ja que es tracta d’“un recinte que ha tingut diverses modificacions al llarg dels segles”.

El descobriment s’emmarca en el projecte de quatre anys que ha iniciat La Nova, amb el suport de la Generalitat, per aprofundir en el coneixement del poblament de la vall de l’Ondara des de la protohistòria fins a l’edat mitjana. Vall va assegurar que, lluny de desviar el rumb de la investigació, la troballa “dona un valor afegit i ens permet obrir un nou ventall de possibilitats incorporant la paleontologia”.

El paer en cap de Cervera, Jan Pomés, va insistir en la necessitat de “continuar invertint a descobrir tot allò que va ocórrer abans del 1026, quan es va atorgar la carta de poblament ara fa mil anys”.