TRIBUNALS
Condemnats a pagar més de 100.000 euros per una assegurança de vida per un qüestionari “excessivament genèric”
L’asseguradora al·legava que el client havia mentit sobre la seua salut al contractar la pòlissa. L’Audiència afirma que el qüestionari era “excessivament genèric”
Vista de la seu dels jutjats de Lleida al Canyeret.
L’Audiència de Lleida ha condemnat una companyia d’assegurances a pagar més de 100.000 euros per una pòlissa de vida d’un home al constatar que el difunt i assegurat no va faltar a la veritat, com al·legava l’empresa, sobre els seus problemes de salut.
En la sentència, que confirma la interlocutòria emesa en primer lloc per la Secció Civil del Tribunal d’Instància de Lleida plaça número 1, el tribunal considera acreditat que no va mentir a l’hora d’omplir el qüestionari de salut, que qualifica d’“excessivament genèric”, amb només tres qüestions, per la qual cosa considera que no incorre en una negligència de culpa greu.
“No pot haver-n’hi si no se li ha preguntat de manera correcta, sent això responsabilitat de la companyia d’assegurances, que ha d’assumir el risc derivat de la imprecisió del qüestionari.”
La sentència recull que a l’esmentat qüestionari no se li pregunta per patologies ni tampoc sobre l’existència de malalties que poden generar més risc que es produeixi un accident cardíac o cerebrovascular. Així mateix, tampoc ha quedat acreditat que l’assegurat interrompés la seua rutina diària per motius de salut i no s’aprecia que “les dades de salut silenciades” com el sobreprès, l’epilèpsia o la hipertensió estiguessin “causalment” relacionades amb la seua mort.
De fet, el tribunal assenyala que les parts van estar d’acord que la defunció de l’assegurat es va produir per un accident al caure des d’una escala i les patologies que patia no hi van tenir cap mena de relació, ni directament ni indirectament.
L’asseguradora, per la seua part, defensava, en el recurs presentat davant de l’Audiència Provincial, que l’home sí que havia faltat a la veritat i que les preguntes eren clares. Per això, va demanar la ineficàcia del contracte d’assegurança i consegüent alliberament del pagament de la prestació contractada.
Tanmateix, aquest criteri no va ser compartit pel jutjat ni tampoc per l’Audiència, que torna a desestimar el recurs de la companyia i confirma la condemna al pagament de més de 100.000 euros, quantitat que s’establia a la pòlissa de l’assegurança de vida del difunt, més els interessos. La sentència no és ferma i pot ser recorreguda davant del Tribunal Suprem.
