Josep Rosell Santaularia

El dissenyador Josep Rosell repassa la seua trajectòria professional a El que queda, una exposició instal·lada al Molí de Cal Ferran que reuneix prop de mig centenar de creacions i ret homenatge a les persones que han contribuït a la seua carrera. La mostra, que inicialment havia d’acabar el 8 de novembre, es prolongarà tota aquesta setmana a causa de la bona acollida del públic.

Què troba el visitant a l’exposició El que queda?

És un homenatge a tota la meua trajectòria i, especialment, a les persones que n’han format part. Models, maquilladors, periodistes i molts altres professionals que han treballat amb mi des dels meus inicis fins a l’actualitat. Volia mostrar tot el que hi ha darrere de cada creació i donar visibilitat als qui normalment no apareixen davant de les càmeres.

Quan va començar la seua trajectòria en el món de la moda?

Tot va començar el 2019, amb el primer vestit que vaig confeccionar i que ara està exposat aquí. Després van arribar les desfilades en diferents llocs, com el delta de l’Ebre, Mollerussa o el Palau d’Anglesola. A través d’aquests contactes van sorgir noves col·laboracions i projectes, entre els quals els dissenys que van lluir Jade Oukid als Goya i Marc Solé a Canes.

Quantes creacions formen part de la mostra?

Aproximadament mig centenar. Hi ha peces de diferents col·leccions, inclosa Vita, que va ser la primera que vam llançar de forma independent. El més interessant és que els visitants, especialment els estudiants, puguin descobrir com treballa un dissenyador i conèixer tot el procés creatiu.

Quin vestit té per a vostè un valor sentimental especial?

Sens dubte, el primer que vaig confeccionar. Quan el vaig fer pràcticament no sabia res de teixits ni de talles i vaig anar cosint les plomes una per una, a mà. La model va ser la Núria, una amiga meua. És una peça molt especial perquè representa els meus començaments i tot el que he après des d’aleshores.

Com valora el món de la moda actual?

Vivim en una societat en què tot passa massa ràpid. Avui recordem un vestit perquè algú l’ha portat en un esdeveniment important, però dos dies després ja l’hem oblidat. A més, crec que actualment es dona massa protagonisme als influencers i no sempre es reconeix prou la feina dels dissenyadors. Hi ha professionals que estudien, investiguen nous teixits i treballen constantment per millorar. És important saber qui hi ha darrere de cada creació i valorar aquest esforç.

Després de vestir artistes com Jade Oukid i Marc Solé, com han estat aquestes col·laboracions?

Totes han estat molt positives perquè cada artista té unes necessitats diferents. Amb Jade vam contactar a través d’Instagram i vam connectar de seguida, malgrat que no ens coneixíem. Marc Solé, a més d’actor, és ballarí, per la qual cosa necessitava un vestuari còmode que li permetés moure’s amb llibertat. En canvi, el disseny de Jade era molt més estructural. També he treballat molt bé amb artistes del nostre territori com Xènia Páez. Cada col·laboració és diferent i sempre aprens una cosa nova.

Considera que Mollerussa i el Pla d’Urgell ofereixen prou oportunitats als creadors?

Crec que tenim molts artistes, dissenyadors i una activitat cultural important, però encara costa donar a la cultura el protagonisme que mereix. Seria interessant que diferents creadors col·laboressin més entre si. Jo ho he fet treballant amb músics, artistes i grups de batucada. Són disciplines diferents que poden connectar-se i generar projectes nous. Tenim talent, però cal donar-li més espai i visibilitat.

Per què va decidir vincular aquesta exposició amb la lluita contra l’Alzheimer?

El que queda fa referència precisament a la memòria. Hem de recordar d’on venim i tot el camí recorregut fins a arribar on som. Per això vam voler que també fos un homenatge a totes les persones que han format part d’aquesta trajectòria i destinar la recaptació a la Fundació Pasqual Maragall. L’entrada costa tres euros i tota la recaptació es destina a aquesta causa.