SEGRE

MEDI

Contra els contaminants eterns

Les aigües de Lleida contenen compostos químics nocius per a la salut humana i el medi ambient que no es degraden. El doctor en química ambiental lleidatà Damià Barceló impulsa un manifest internacional per detectar-los i reduir-ne l’impacte

Sessió inaugural de la trobada científica celebrada la setmana passada a Barcelona. - R.B.

Sessió inaugural de la trobada científica celebrada la setmana passada a Barcelona. - R.B.

Raúl Ramírez

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Les aigües de Lleida contenen substàncies nocives per a la salut i el medi ambient que han passat inadvertides durant dècades, fins que la investigació científica ha anat revelat la seua presència de forma gradual. En aquesta tasca ha tingut un paper destacat Damià Barceló, reconegut especialista en química ambiental originari de Menàrguens. Figura com a autor de nombrosos estudis sobre aquesta matèria i ha posat en marxa una iniciativa en el si de la comunitat científica que pretén millorar la detecció d’aquestes formes de contaminació i reduir-ne l’impacte.

Part d’aquesta contaminació correspon als anomenats PFAS. Són compostos químics presents en nombrosos productes quotidians des de mitjans del segle passat. El seu ús inclou des de la superfície antiadherent de les paelles fins a peces de vestir, cosmètics, lubricants i escumes per extingir incendis. Es caracteritzen per la seua capacitat per persistir sense degradar-se en el medi natural. Estudis de laboratori van provar que la seua acumulació en els organismes d’animals provocava efectes hormonals, danys al fetge i augmentava la incidència del càncer.

Barceló és un dels autors d’un estudi que, el 2014, va detectar la presència de PFAS a la depuradora de la ciutat de Lleida, en mostres preses el 2010 i 2011 en el cabal d’entrada, de sortida i els llots resultants de tractar aigües residuals. Aquestes substàncies es van trobar en la pràctica totalitat de les 21 depuradores incloses en aquella investigació a les conques de l’Ebre, el Llobregat, el Guadalquivir i el Xúquer. Dos anys després, Barceló va participar en un altre estudi que va detectar diferents tipus d’aquests “contaminants eterns” a les aigües del Segre i en sediments arrossegats pel cabal del riu.

Vint anys abans, les investigacions mediambientals d’aquest mateix expert van constatar la presència de diferents restes de fàrmacs a les aigües residuals de la ciutat de Lleida. El 2004 van detectar antibiòtics, analgèsics, productes per al control del colesterol i medicines d’ús psiquiàtric aigües avall de la depuradora municipal, mentre que en altres estudis va trobar altres substàncies com cocaïna. Es tracta de substàncies que arriben al medi natural després de ser evacuades a través de l’orina i els excrements de persones i animals. Una vegada als rius, produeixen efectes adversos, com la reducció de la fertilitat d’alguns peixos. En el cas dels antibiòtics, hi ha el risc que afavoreixin l’evolució de bacteris més resistents a aquests.

Depuradores més eficaces

Tant la contaminació per PFAS com la procedent de fàrmacs es van abordar la setmana passada en un congrés que Barceló va impulsar a Barcelona, que va reunir científics d’una vintena de nacionalitats. En l’esdeveniment, també es van abordar els anomenats tractaments quaternaris, que la UE exigeix incorporar a les depuradores d’aigües residuals per retenir aquests contaminants i evitar que arribin als rius.

D’aquest congrés va sorgir el Manifest espectromètric, que proposa combinar els controls habituals de qualitat de les aigües amb “programes pilot de cribratge” mitjançant espectrometria de masses per “detectar substàncies que no s’havien previst”. El document apunta que “detectar una substància és el primer pas: per avaluar el risc que suposa, cal estudiar l’exposició i els efectes que pot tenir”. Per aconseguir-ho, planteja establir criteris que permetin comparar resultats i que “equips de química analítica i toxicologia” avaluïn “els efectes de les barreges de contaminants”.

D’altra banda, el manifest demana també accelerar i millorar l’aplicació a les depuradores dels tractaments quaternaris. Amb aquesta finalitat, planteja analitzar mostres abans i després del tractament i fer-ne públics els resultats. “Per tal de saber si funciona, cal mesurar què elimina, què deixa i què transforma”, recalca, i demana “un pla pilot amb l’objectiu de comparar l’eficàcia” dels diferents tractaments.

Una trobada de científics de vint nacionalitats

El manifest que insta les administracions a millorar la detecció de contaminants i reduir-ne l’impacte es va gestar la setmana passada a Barcelona, en el marc del 22è taller anual sobre les aplicacions de l’espectrometria de masses en l’anàlisi ambiental i la seguretat alimentària i la setena conferència internacional sobre avaluació del risc dels fàrmacs en el medi ambient. Aquesta doble cita va reunir participants de fins a vint nacionalitats diferents.

“Ara estem millor que fa uns anys”

“Estem millor que fa uns anys, s’ha fet una important inversió en depuració de les aigües residuals i tenim eines que ens permeten detectar més substàncies”, afirma Damià Barceló, especialista en química ambiental, i assenyala un doble fenomen: d’una banda, es descobreixen nous PFAS fins ara no registrats, mentre que la consciència sobre el risc que suposen fa que “comencem a trobar productes amb la llegenda lliure de PFAS”.Quant a la investigació de compostos fins ara no legislats, Barceló assenyala que aquest treball s’enfronta a una dificultat: l’absència d’estàndards, mostres pures proporcionades pels fabricants que permeten identificar les troballes al medi natural.“Es resoldria en el cas que les administracions financessin les empreses la producció d’aquests estàndards”, va apuntar.La implantació de tractaments quaternaris a les depuradores d’aigües residuals es planteja com a solució per evitar que PFAS i restes de fàrmacs acabin al medi natural. Tanmateix, Barceló estima que seran necessaris almenys deu anys per desplegar-los i una forta inversió. Aquest científic ha rebut nombroses distincions al llarg de la seua carrera, entre les quals la de doctor honoris causa de la UdL el 2021.
tracking