Tres formes per arribar a Iran, el poble del Pirineu habitat per un únic veí, des de Lleida

A Iran, a 1.280 metres i abrigat al llevant pels cims de la Tartera i el Corronco, s’hi va per una estreta carretera que arranca a la de la Vall de Boí i que en 4 km acumula més de 60 revolts. Amb una església dedicada a Sant Climent del segle XI, va ser municipi entre 1812 i 1847, quan es va integrar a Llesp al tenir menys de 30 veïns.

Des del 1968 forma part del Pont de Suert, un terme amb 2.381 habitants distribuïts en 24 nuclis més el que li dona nom i enllaçats per una malla de 55 km de camins. L’ajuntament lluita perquè li reconeguin el seu caràcter rural, ja que té una densitat demogràfica (16 habitants/km2) menor que les de Finlàndia o Nova Zelanda.

Iran, tot i els pocs veïns que l'han poblat sempre, té cinc cases, una de les quals estava habitada permanentment i una església construïda entre el segle X i el XII, d'una sola nau. No se sap quan va néixer aquest poble perquè no hi ha documentació medieval que el registri, però es creu que hi pot haver una relació entre Iran i Isirch, nucli amb sis focs que era propietat del monestir Santa Maria de Lavaix, ubicat a poca distància del Pont de Suert. 

Com arribar-hi?

Per arribar-hi des de Lleida hi ha tres opcions de ruta. La primera és direcció Almenar, per la A-14 fins a poder agafar l'N-230. La carretera continua fins al Pont de Suert, des d'on es pot agafar un desviament per arribar al poble. 

La segona és agafant l'A-22 des de la ciutat fins a desviar-se a l'N-240, a l'altura de Castejón del Puente. Es continua fins Barbastro, on s'agafa la carretera N-123 fins a Benabarre, on s'agafa la carretera N-230 i es continua fins a Pont de Suert, com la primera ruta. 

L'última opció és agafar l'A-22 i desviar-se a Altorricón, agafant la A-1240 fins a poder-se enllaçar amb la N-230 i continuar amb la mateixa ruta que les altres opcions.