Junqueras recorre el Pallars i proposa liderar propostes a grups d'empresaris

Hi ha una desconnexió cada vegada més gran del món urbà amb el rural i els sectors productius. Les marxes de protesta que han protagonitzat en les últimes setmanes els pagesos en són un símptoma i se sumen a una insatisfacció política general cada vegada més evident. En aquest escenari, el president nacional d’ERC, Oriol Junqueras, va recórrer fa uns dies el Pallars per provar de reconnectar amb la seua gent. Es va reunir amb veïns, avis, treballadors i empresàries fent gala d’un tracte càlid –que contrastava amb el gelat vent de nord que bufava aquell dia–, disposat a comprendre les seues realitats i a facilitar propostes per millorar-les. A Sort va coincidir amb pagesos i ramaders jubilats. “L’últim de l’últim de Seurí, Escàs i Enviny”, va dir un, que va lamentar el sofriment que travessa el sector per la normativa paralitzant, que fa inviables petites i mitjanes explotacions. “Massa tràmits”, va reconèixer el republicà, que tanmateix va dir que “vivim un rècord d’exportacions i importacions”. Junqueras es va atansar també al mercat setmanal, on va fer gala dels seus coneixements al distingir les destrals exposades en una parada per la seua geometria. A la granja Cal Quimet de Vilamur es va reunir amb ramaders. El missatge va ser clar: “Ens sentim igual de lluny de Madrid que de Barcelona.” Va ser quan el líder d’ERC va provar d’esbrinar les seues preocupacions. Van quedar anotades en una llibreta que el va acompanyar tot el dia. Qui escriu aquestes línies, que va acompanyar voluntàriament el polític, va endevinar a l’instant el seu objectiu: fer ús de les seues influències, tant polítiques com les que anaven més enllà d’aquestes, per facilitar assessorament i sinergies a un ritme poc usual. Fins i tot va crear un grup de WhatsApp per poder seguir l’abast de la seua iniciativa. Per mimetitzar-se amb l’entorn, el president d’ERC fins i tot es va arremangar per repartir amb afany farratge entre els vedells de la granja amb una forca. A Tírvia es va asseure amb empresaris del sector turístic, que li van traslladar les seues inquietuds respecte a la falta d’habitatge i el dèficit d’infraestructures i inversions. Al seu torn, el polític no va dubtar a encarregar al seu gabinet que estudiés amb detall els projectes del sector. “És vital que sumem esforços; per la meua part, provaré d’ajudar-vos en tot el que pugui”, va assegurar, mentre feia gala dels seus vastos coneixements sobre el funcionament de l’administració. El que va ser alcalde de Sant Vicenç dels Horts va voler atansar-se també a l’obrador de Cal Joanet, a Ainet de Cardós. Va plantejar als productors de la zona mecanismes perquè puguin atansar els seus productes a nous mercats i, davant de l’alarmant pèrdua de capital humà esdevinguda en els últims anys, va estudiar “un sistema de finestreta única per canalitzar tràmits davant de la falta de tècnics especialitzats”. Junqueras es va acomiadar quan la llum del cel del Pallars s’apagava, no sense abans comprar xolís i alguns dels formatges fets al lloc. Ja en el trajecte de tornada, el líder d’ERC va repassar la llarga llista de problemes el ressò dels quals continua ressonant. D’altra banda, qui firma aquesta peça reflexiona que si els polítics fingissin el mateix afany per defensar el seu poble, un no se sorprendria tant al veure’ls treballar.