Orenetes a la vista

Hi ha devoció per les orenetes a Esterri d’Àneu: s’ha convertit en el municipi amb la sèrie de dades d’observacions més prolongada de Lleida. Veïns del poble participen des de fa 16 anys en el Projecte Orenetes, una iniciativa de ciència ciutadana impulsada per l’Institut Català d’Ornitologia que estudia la presència i evolució de l’oreneta cuablanca (Delichon urbicum)en entorns urbans de Catalunya, Balears i València. El cens, que es realitza cada any entre l’1 de maig i el 31 de juliol, implica la participació activa de la ciutadania i, especialment, de l’alumnat dels centres educatius locals, que aquest any han utilitzat per primera vegada una aplicació mòbil per registrar els nius. Això ha permès agilitzar la recollida de dades i fomentar l’aprenentatge naturalista. El projecte va nàixer de la mà dels ornitòlegs Pere Alzina i Enric Badosa, pioners a censar aquestes aus i a promoure la implicació social en la conservació de la biodiversitat urbana.

A Esterri, la iniciativa va ser impulsada inicialment per l’equip d’educadors ambientals de les Planes de Son, i actualment és el Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu el que coordina la participació dels estudiants de la Escola La Closa i de l’Institut Morelló. Aquest any, Esterri ha registrat 131 nius d’oreneta cuablanca, dels quals 99 estan ocupats, 27 es mantenen sencers però sense activitat i 5 estan en construcció. Això suposa la xifra més alta de la sèrie històrica i evidencia la bona salut de l’espècie a la zona, probablement afavorida per les pluges primaverals, que han proporcionat més aliment i fang a les aus per fer els seus nius. A nivell comparatiu, Sort, que fa nou anys que participa en el cens, ha detectat aquest any 585 nius, sent un dels municipis amb més nombre de registres a Catalunya, amb pràcticament la meitat dels nius ocupats i una expansió notable de la zona urbana censada en només dos anys.

Segons Pere Alzina, un dels ornitòlegs impulsors del projecte, un de cada tres nius és destruït per acció humana, per la qual cosa la sensibilització i l’educació resulten fonamentals per revertir aquesta tendència. En aquest sentit, el projecte ja ha recopilat dades en 601 municipis catalans i suma més de 337.000 nius comptabilitzats des de 2007, consolidant-se com una eina clau per a la protecció d’aquestes aus, els nius de les quals estan legalment protegits fins i tot fora de l’època de cria i la destrucció de les quals requereix autorització excepcional del Govern.

En el conjunt de la demarcació, la capital lleidatana acumula 12 sèries de dades, Artesa de Lleida i Talarn deu, i la Vall de Cardós sis anys consecutius, reflectint una xarxa de participació que s’amplia amb la dinamització d’altres camps d’aprenentatge a la Vall de Boí i Tuixent.