«Volem arribar més a la gent jove»

És la nova presidenta de L’Espitllera. Com ha arribat fins aquí?

No va ser una cosa premeditada. Soc sòcia d’EFES des que el 2020 es van fusionar el Fòrum L’Espitllera i el Centre d’Estudis Segarrencs. El 2021 em vaig implicar en el projecte del llibre La Segarra, lletra i paisatge, em vaig sentir molt a gust amb el grup de treball i vam avançar molta feina. Això va fer que m’atansés més a l’entitat, vaig conèixer molta gent amb qui no havia interactuat i em va agradar molt la manera de treballar (...). La junta anterior havia fet un gran treball durant molt temps i necessitava relleu. No hi havia cap candidatura i amb un grup de gent vam veure que podíem aportar alguna cosa i ho vam tirar endavant.

Com afronta el càrrec?

Amb moltes ganes. La resta de l’equip de la junta és molt bo, treballen molt bé i són molt diferents entre ells. És un repte, però som complementaris. Estem molt motivats.

Quin és el propòsit de l’entitat?

La nostra intenció és tenir incidència cultural, dinamitzar la cultura del territori i fer-nos ressò de tot el que passi a la comarca. Col·laborar amb altres entitats i fer projectes que tinguin repercussió en tots els àmbits.

Quins objectius té la nova junta?

D’una banda, volem mantenir la línia de l’anterior junta i continuar amb els projectes que s’havien començat i que funcionen. Continuarem amb les jornades biennals d’humanitats i ciències socials, i les de ciències naturals, el Premi Sikarra i la revista Sikarra.

Quina periodicitat té aquesta revista?

És irregular, només hi ha dos números publicats. Estem treballant en el tercer amb la intenció que surti a finals d’any. La revista bàsicament es nodreix dels actes de les jornades, però en un futur ens agradaria ampliar-la amb altres articles i aprofitar-la més.

Com treballen durant l’any?

Fem una assemblea anual de socis i tenim dos grups de WhatsApp, un de ciències naturals i un altre de socials i humanitats. Funcionen molt bé, surten temes que interessen, es crea un espai de debat i els socis poden apuntar-se als grups de treball que es creen per a projectes concrets. Ara a l’octubre estem muntant una sortida per la zona dels incendis, una per Granyanella i una altra a Cabanabona, amb un expert que ens ajudi a entendre com s’està regenerant el territori. Va ser idea d’una de les sòcies, que va creure que podria ser interessant. Si algú té una idea, es crea un grup de treball, però fa falta algú que el lideri.

Tenen altres projectes?

Sí, tenim projectes de la junta anterior que havien quedat parats per falta de temps i que volem reprendre. Alguns sobre pedra seca, un altre sobre la parla de Torà, i va sorgir la idea de fer un segon llibre sobre patrimoni, per exemple. Volem tenir incidència en la Segarra històrica, no només a la comarca administrativa.

Quants socis tenen?

Som uns 110 socis. Un dels nostres objectius és arribar a la gent jove que vulgui implicar-se perquè en un futur hi hagi relleu. Trobar joves i dones en general és el que més costa. Volem ampliar la base en un sentit ampli i transversal, amb gent de totes les edats, de tot el territori, amb experiències vitals diferents que puguin aportar diferents punts de vista.

És una entitat poc coneguda?

Hem de fer un esforç per donar-nos a conèixer, que la gent no ho vegi com un espai elitista. Les portes estan obertes a tothom i qualsevol pot aportar coses. Si estàs apassionat per un tema, no et demanarem el currículum a l’entrar.

Genera sentiment de comarca?

Sí, aquesta és la intenció. Per això, les trobades presencials es fan en diferents llocs de la comarca, que no tot sigui Cervera o Guissona.

Quins reptes té la Segarra?

Un dels temes que surten de forma recurrent són els aerogeneradors i les plantes de biogàs. Són temes d’actualitat que preocupen i hem plantejat fer alguna jornada o monogràfic per tractar-los.

Ens creiem poc el territori?

De vegades pensem que el millor és fora i no veiem el potencial que tenim. Volem dinamitzar la Xarxa Sikarra, que es va crear perquè fos un eix vertebrador de les entitats de la Segarra històrica en un sentit ampli i que fes difusió de tot el que es fa al territori.