Gairebé 8 de cada 10 residents a la Vall d'Aran entén l’aranès

El 79,7% dels habitants de la Vall d'Aran entén l'aranès, segons revela l'Enquesta d'usos lingüístics de la població corresponent al 2023, les dades de la qual s'han presentat aquest dimecres. Això representa aproximadament 6.800 persones, mentre que 5.700 (63,7%) el saben llegir, 5.200 (53,6%) el saben parlar i 3.900 (39,4%) el saben escriure. Les xifres confirmen un manteniment estable del nombre de parlants d'aquesta llengua occitana, al voltant de 2.200 persones, tot i els importants canvis demogràfics experimentats al territori durant els darrers anys.

L'estudi detalla que l'aranès és la llengua inicial per al 23,5% de la població major de quinze anys, mentre que un 23,4% el declara com a llengua habitual i un 29,5% com a llengua d'identificació. Aquestes xifres mostren una evolució relativament estable des del 2013, quan els percentatges eren del 23%, 21,4% i 23,2% respectivament, passant pel 2018 amb un 24,8%, 26,6% i 28,7%. Especialment significatiu resulta l'ús entre la gent gran, on el 42% de les persones majors de 65 anys el tenen com a llengua habitual, mentre que entre els menors de 30 anys aquest percentatge se situa en un 23%.

El lloc de naixement és determinant per entendre les dinàmiques sociolingüístiques de l’Aran. És important destacar que quasi dos terços de la població nascuda a l’Aran té l’aranès com a llengua inicial (63,5%). En canvi, pel que fa als nascuts a Catalunya, però fora de l’Aran, l’aranès és llengua inicial d’un 15%, i hi ha també un petit percentatge entre els nascuts a la resta de l’Estat i a l’estranger. Quant a llengua habitual, els percentatges són similars: un 60,4% per als nascuts a l’Aran i entorn d'un 12% per als nascuts a Catalunya, però fora de l’Aran. I quant a llengua d’identificació, tres quartes parts dels nascuts a l’Aran el declaren la seva llengua (76,3%), igual com un 19,6% dels nascuts a Catalunya. L’aranès, per tant, es manté com la llengua inicial i habitual de dos terços de la població nascuda a l’Aran, i compta amb una valoració alta, dins d’aquest grup, com a llengua d’identificació.

Context demogràfic

L’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2023 s’emmarca en un context demogràfic en transformació, especialment visible entre 2018 i 2023, anys en què la Vall d’Aran ha vist un augment notable de la població procedent de fora de l’Estat. En aquest període, els nascuts a l’Aran es mantenen estables al voltant del 35%, la població nascuda a Catalunya continua prop del 20%, mentre que els nascuts a la resta de l’Estat descendeixen fins al 19,3% i els nascuts a l’estranger augmenten fins al 24,5%, reflectint el pes creixent de la nova immigració. Entre 2018 i 2023, les entrades migratòries sumen 1.367 persones, amb 2022 i 2023 com els anys de màxim volum d’arribades. Les persones arribades de fora de l’Aran són especialment nombroses en les franges de 30 a 65 anys.

La transmissió intergeneracional no retrocedeix

Aquesta adhesió a la llengua de la població nascuda a l’Aran comporta que la transmissió intergeneracional no retrocedeixi. De fet, hi ha més persones que parlen només l’aranès amb els fills, sigui sol (20,8%) o acompanyat d’altres llengües (7,9%) que no pas amb els pares (15% sol i 5,6% acompanyat d’altres llengües).

De fet, la combinació de l’aranès amb altres llengües sembla créixer entre els joves respecte de les generacions precedents pel que fa a la llengua d’identificació, que sembla atreure joves de primera llengua no aranesa. En canvi, pel que fa a la llengua habitual, l’ús de l’aranès sol o acompanyat és inferior al percentatge de joves aranesos parlants inicials.

Reptes i línies d’actuació

L’anàlisi dels usos per àmbits mostra que, per raons diferents en cada cas, l’aranès manté percentatges baixos en el gran comerç, el sistema sanitari i les administracions no locals.

Per reforçar la presència social de l’aranès davant els canvis del període 2018-2023, el Govern de la Generalitat i el Conselh Generau d'Aran, insten a facilitar l’aprenentatge de l’aranès a la població que arriba de fora de l’Aran, especialment en famílies amb infants en edat escolar, i impulsar l’ús de l’aranès en tots els sectors professionals, des dels serveis sociosanitaris fins al gran comerç, àmbits on la llengua encara té poca presència.

És important també promoure la presència de l’aranès entre el jovent, sigui dins o al voltant del context educatiu, o en l’espai digital i de les xarxes socials. En aquest sentit, la identificació amb la llengua de les noves generacions és un punt de partida esperançador. Revertir la situació social de la llengua és un compromís col·lectiu d’ambdues administracions, ja que l’aranès és un element central de la singularitat del territori, i per preservar-lo cal reforçar el vincle entre llengua i país en un moment de canvis demogràfics profunds. Això implica també modificar hàbits i pràctiques que dificulten que l’aranès s’estengui més enllà del grup de persones nascudes a la vall.