Premis de Girona amb accent de Lleida

El filòsof, escriptor i professor universitari Ferran Sáez (la Granja d’Escarp, 1964) i l’historiador i arqueòleg Ramon Cardona (Solsona, 1965) van posar ahir l’accent lleidatà a la gala d’entrega dels premis literaris de Girona. Com ja es va anunciar al mes de juny passat, Sáez va guanyar el premi d’assaig Carles Rahola per La vida aèria, mentre que Cardona es va emportar el Miquel de Palol de poesia per Tocat i enfonsat. Els altres dos grans protagonistes de la vetllada van ser l’escriptora de Sabadell Montse Barderi, guanyadora del Prudenci Bertrana amb la novel·la La memòria de l’aigua, i el terrassenc Lluís Prats, que va aconseguir el Ramon Muntaner de literatura juvenil amb Kambirí.

Unes hores abans de la gala, Sáez va explicar a SEGRE que “La vida aèria és un dietari, de vegades amb data i d’altres no, en què ofereixo una determinada mirada des de l’aire, des de dalt, no en un sentit presumptuós o de perspectiva privilegiada, sinó d’algú ja amb una edat adulta que es dedica a pensar i a escriure”. Una “mirada irònica, però no cínica”, que explora la comèdia humana fent aflorar idees a partir de les mateixes vivències, evitant parlar de l’actualitat, perquè “més enllà de l’actualitat hi ha la realitat”. La referència a l’aire al títol també té a veure amb la passió de l’autor, que toca diversos instruments. A la música, “l’aire, el vent, fa sonar a alguns instruments i, en definitiva, també el llatí spirare, bufar, va donar peu a la paraula esperit”.

L’Auditori de Girona va acollir ahir a la nit la gala de premis, en un acte presidit pel president Torra

Per la seua part, Cardona va revelar que Tocat i enfonsat va sorgir arran d’unes excavacions arqueològiques en un jaciment iber del Penedès. Allà va descobrir “la solitud del bosc” i va començar a escriure els versos d’aquesta obra. El poemari es divideix en paisatges d’obaga, que relaciona amb la infantesa; “crestes de les muntanyes”, que simbolitzen “el lloc on s’arrisca més, en l’amor o en les guerres”; i “les solanes”, que defineix com “un espai més tranquil, d’observació”.

La novel·la del Prudenci Bertrana reivindica la dona treballadora Montse Barderi, la guanyadora del Prudenci Bertrana de novel·la –obra que com la de la resta de premiats sortirà ja avui a la venda–, va reivindicar a La memòria de l’aigua la importància d’explicar el paper de la dona treballadora a Catalunya “amb la seua pròpia veu” en una ficció històrica que narra la vida de tres generacions de dones des de finals del segle XIX. Per la seua part, el guanyador del Ramon Muntaner de literatura juvenil, Lluís Puig, es va basar en la crisi de refugiats per escriure la novel·la Kambirí. La història parla d’una nena òrfena que arriba a Lampedusa (Itàlia) i un dels metges que atenen els immigrants decideix adoptar-la. D’altra banda, el premi Cerverí de millor lletra de cançó en català va ser per al tema Sempre és estiu, del cantant de música urbana Lildami. Finalment, el premi Lletra va distingir els projectes Blue Deep Rhapsody i Booktrailers.