Preixana restaura dinou esteles funeràries del segle XIV al XVII

Dos tècniques especialitzades en restauració de béns culturals executen aquesta setmana els treballs de neteja i conservació de dinou esteles funeràries discoïdals de Preixana, a l’Urgell, que daten d’entre els segles XIV i XVII. Aquest és un primer pas per poder portar a terme la museïtzació d’aquestes peces del patrimoni cultural religiós d’aquesta localitat, que d’aquí a uns tres mesos s’exposaran de forma permanent a la sala superior de l’espai cultural de Sant Llorenç. L’alcalde de Preixana, Jaume Pané, va explicar ahir que “l’objectiu és poder mostrar-les dignament de forma permanent i exhibir així part del nostre patrimoni vinculat a la tradició de picapedrers que tenim al municipi”. Pané també va recordar que Preixana compta amb fins a 90 esteles funeràries (vegeu el desglossament) i va indicar que l’ajuntament té en ment poder netejar la resta d’aquests elements per poder exposar-los més endavant en un altre espai del municipi.

Per la seua part, les restauradores Gemma Piqué i Mireia Cañadell van indicar que el seu treball se centra en una neteja mecànica amb projecció a pressió d’àrids i amb bisturí d’aquest primer conjunt d’esteles, format per vuit peces senceres i onze de més petites. Segons Piqué, “volem que els visitants puguin apreciar millor les esteles i sobretot els motius decoratius, alhora que pretenem que suportin millor el pas del temps”. Amb diàmetres que poden arribar als 50 centímetres, les esteles estan decorades amb motius florals i geomètrics, creus i diverses inscripcions.

Una gran col·lecció amb 90 peces Preixana compta amb una col·lecció de 90 esteles discoïdals funeràries, un dels conjunts més importants de Catalunya juntament amb les que es conserven a Sanaüja (Segarra) i Poblet. La museïtzació d’una part de la col·lecció s’emmarca en el projecte de dinamització del territori Ponent Actiu, que financen fons europeus, la Diputació i el consistori que, segons l’alcalde, aporta “uns 14.000 euros”. Aquestes esteles van estar exposades a l’antic cementiri de Sant Joan de la localitat fins a la dècada dels anys 80 del segle passat.