«Els problemes de l'ésser humà generen poesia»

Després de més de trenta anys vivint a Lleida, Josep Maria Sala-Valldaura va afirmar que se sent “com un lleidatà més”. Per aquest motiu, “com a lleidatà d’adopció, m’ha fet una gran il·lusió guanyar el principal premi literari de Lleida amb aquest assaig de cocció lenta, que he anat escrivint durant els últims deu anys, alternant amb altres obres de poesia i d’assaig. Com tot a la vida, no s’ha de tenir pressa”.

Una obra que ha titulat amb el nom d’uns personatges molt coneguts de referència bíblica. “La serp i la poma és un títol simbòlic per a un llibre en el qual explico fins a quin punt pot seduir-nos la serp de la poesia i com ens mengem la poma, dolça o àcida, de la poesia”, va comentar aquest professor ja jubilat de la Universitat de Lleida i amb una llarga trajectòria literària en poesia, narrativa, assaig, crítica literària i també traducció.La seducció de la “serp de la poesia” té un objectiu: “Crec que a la persona que llegeixi l’assaig li vindran ganes de llegir poesia, perquè explico amb exemples les diferències que proporciona el coneixement poètic respecte al filosòfic o el científic i fins a quin punt els problemes, desitjos, il·lusions.. es poden tractar amb el primer”.

Això sí, en el cada vegada més complex món actual, Sala-Valldaura va assegurar que la poesia no és una clau miraculosa per entendre’l, “però almenys hi aprofundeix, perquè comprendre tot el que ens envolta no és humà, la condició humana no pot assumir tot el coneixement del món; és un caos que no podem representar del tot i no existeix una eina per poder fer-ho. De fet, cada avenç de la ciència suposa més coses per descobrir”.No obstant això, l’escriptor va remarcar que “tots els problemes de l’ésser humà generen poesia”. Per exemple: “La poesia no resoldrà el problema actual del canvi climàtic, però les seues conseqüències segur que aniran a parar a la poesia.

I és que la poesia viu, entre altres coses, de la marginació i dels problemes.” Esclar que l’escriptor lleidatà va reconèixer que avui dia la ciència pesa més que la lletra: “És un problema de tipus econòmic i de prestigi social que, tanmateix, no respon a res objectiu. Es valoren més determinats coneixements científics que, per exemple, els tradicionals agrícoles. No hi ha uns coneixements millors que altres, sempre són complementaris, se sumen.” I aquest canvi de paradigma social el coneix molt bé per la seua experiència docent, primer com a professor en instituts i després en la seua etapa a la Universitat de Lleida.

“El pes cada vegada més minvant dels estudis de lletres el veig com una pèrdua social, enorme, molt trista. Però jo també soc de veure el costat optimista de les situacions. Veig que la gent jove continua llegint i està preocupada per les arts i la cultura en general.

Dècades enrere, en canvi, hi havia poca gent lectora en aquest país, i amb pocs estudis. Abans, el lleure juvenil era passejar o llegir. Avui dia tenen moltes més possibilitats de lleure i de capacitat de consum.

Crec que és una qüestió biològica: la cultura canvia, no desapareix.”.