Carla Simón, Premi Málaga Talent al Festival de Màlaga: "Reivindico que de vegades no tinc les coses clares"

La directora Carla Simón, que rep aquest divendres el Premio Málaga Talent-La Opinión de Málaga el 26 Festival de Màlaga, ha expressat: "M’agrada reivindicar que de vegades no tinc les coses clares i no ho sé. Per a mi fer una pel·lícula és una recerca".

Simón ha mantingut una trobada amb dels mitjans de comunicació i un públic especialment jove i nombrós al Teatro Cervantes, acompanyada del director del certamen, Juan Antonio Vigar, amb qui ha compartit la seua visió del cine i el seu futur. "El que la gent té en el seu imaginari sobre un director de cine no és una dona jove, però això està canviant ràpidament i és guai. Costa també al principi que l’equip entengui que pots fer aquesta pel·lícula, i a més ho faràs a la teua manera", ha reflexionat l’autora de d' 'Estiu 1993' i 'Alcarràs'.

Simón ha explicat que els equips tècnics de vegades no estan acostumats a aquesta incertesa i "s'ha treballar perquè hi hagi gent que entengui que està bé dirigir des del dubte". Són, des de la seua perspectiva, diferents formes de lideratge: "No és que no sàpiga el que estic fent, el que passa és que estem buscant i hi ha coses que estan passant per a les quals no tens una resposta".

"Soc molt conscient que hi ha una falta de referents femenins molt grans", ha plantejat Simón, que ha recordat que al principi preferia només parlar del seu cine i no de la qüestió de la dona en el setè art, però ara ho ha reenfocat. "Ha arribat un moment en què penso que no, que cal parlar-ne perquè les nostres 'alumnes’ puguin parlar només de les seues pel·lis. Com que estem en aquest moment de transició, si cal ser referents, endavant", ha dit.

Segons ha explicat la guardonada, de 36 anys, a mesura que ha anat avançant la seua trajectòria ha aconseguit ajuntar-se "amb productors que respecten la teua manera de treballar, t’entenen i t’acompanyen des d’un lloc constructiu". "Vaig sortir d’'Estiu 1993' dient: 'No vull tornar a sentir que això es fa així'. Això es fa així, on? Quan? Per què? Jo crec que això es fa de la manera que necessiti cada projecte. Aquest 'Això es fa així' ja va desaparèixer de la meua vida i de la del meu equip", ha afirmat Simón.

Ella també s’ha involucrat en l’educació i la formació de nous públics mitjançant xarrades en centres educatius: "És una cosa en què crec de veritat, m’he adonat que canvia coses". "El cine ens serveix per aprendre a mirar la vida i crec que educar la sensibilitat és una cosa que és molt important avui dia i falta una mica", ha posat èmfasi la premiada. Des de la seua perspectiva, encara que és cert que "ara està dissenyat tot per veure coses d’una manera una mica boja", la gent jove pot entendre "que de vegades deixar el mòbil i posar tots els sentits en veure una pel·li et proporciona una satisfacció molt gran". "Crec que no són ximples, confio en les noves generacions", ha indicat.

Carla Simón també ha repassat la seua trajectòria, que considera "autobiogràfica". "Crec que és molt important per a mi començar parlant del que coneixes. Quan estàs aprenent a fer cine, crec que té sentit poder contestar totes les preguntes sobre allò que estàs fent, i això passa per conèixer-lo molt. Però hem de tenir legitimitat per retratar el que ens interessi i jo espero que en un futur fer pel·lícules sobre coses que no conec en absolut i em ve de gust conèixer", ha assegurat.

Ara, treballa en un projecte batejat com 'Romeria', que serviria de tancament a la seua trilogia sobre la família, del qual ha avançat que "és una espècie de viatge a les arrels, una pel·lícula sobre la memòria familiar, una cosa que a mi em preocupa molt: Què passa quan qui t’ha d'explicar la teua memòria familiar no hi és?".