“Què fas quan ets gran?”

Què fas quan ets gran? Una pregunta que sol assaltar la ment de molta gent en el moment de la jubilació. La lleidatana Montserrat Torres (1953) ha optat per l’escriptura. “De fet, sempre he escrit, però no d’una forma constant. Ara m’he decidit a arribar al final, a acabar el que escric”, va explicar a SEGRE l’autora de la novel·la Onatges (Pagès Editors). Els tres personatges de l’obra, una dona i dos homes propers a la setantena, es plantegen fer moltes coses diferents de les que s’esperen les seues famílies. “La pregunta de què fer en aquest moment vital sorgeix d’aquestes etiquetes que ens han anat posant: persones grans, tercera edat, jubilats, fins i tot avis en sentit afectuós..., sembla com si l’únic paper sigui el de cuidar els nets o buscar algun divertiment de poca transcendència”, va criticar Torres, que durant la seua trajectòria professional va ser professora de llengua i literatura a l’institut Màrius Torres i que compta amb una àmplia trajectòria cultural: des d’articulista als anys 80 de la històrica secció Bot de pernes de SEGRE fins a presidenta d’Òmnium Cultural Lleida i vicepresidenta de l’Ateneu Popular de Ponent.

La novel·la té un punt idealista, perquè “proposo que, tinguis l’edat que tinguis, has de trobar el teu ideal de vida i no caure en el pessimisme vital que genera el fet d’anar complint massa anys”.

L’autora va afegir que “la vida i el temps et prenen coses, però també et donen experiències i moments feliços, cal ser savis per agafar allò que la vida et dona”.