ÒBITS
Adeu a un gegant de la literatura
Mor als 89 anys el Nobel peruà Mario Vargas Llosa, l’últim representant del boom llatinoamericà. El món de la cultura i la política acomiaden un escriptor “monumental”
L’escriptor peruà Mario Vargas Llosa, en una imatge del 2007 amb la seua figura al Museu de Cera. - EUROPA PRESS
L’escriptor Mario Vargas Llosa, Premi Nobel de Literatura el 2010, va morir diumenge als 89 anys a Lima, la capital del Perú (matinada d’ahir a Espanya), segons va informar la seua família a través d’un comunicat, sense que fessin pública la causa de la mort. “La seua partida entristirà els seus parents, amics i lectors arreu del món, però esperem que trobin consol, com nosaltres, en el fet que va gaudir d’una vida llarga, múltiple i fructífera, i deixa darrere una obra que el sobreviurà”, van assenyalar els seus fills, Álvaro, Gonzalo i Morgana Vargas Llosa. Així mateix, els seus familiars van anunciar que no tindrà lloc cap cerimònia pública per la seua mort i van afegir que confien “a tenir l’espai i la privacitat per acomiadar-lo en família i en companyia d’amics propers”. “Les seues restes, com era la seua voluntat, seran incinerades”, van concloure. Vargas Llosa, que va nàixer el març del 1936 a Arequipa (Perú) i té la nacionalitat espanyola des del 1993 i la dominicana des del 2022, havia reduït les aparicions públiques en els últims mesos i residia a Lima. L’octubre del 2023 va anunciar el retir literari amb la seua última novel·la, Le dedico mi silencio, i dos mesos després va publicar la seua última columna, marcant la retirada del periodisme.
L’escriptor, que també va guanyar el Premi Cervantes (1994) i el Príncep d’Astúries de les Lletres (1986) i que compta amb una prolífica obra traduïda a trenta idiomes, va formar part de l’anomenat boom llatinoamericà, juntament amb el colombià Gabriel García Márquez (1927-2014), l’argentí Julio Cortázar (1914-1984) o el mexicà Carlos Fuentes (1928-2012).
Institucions culturals i acadèmiques, representants de l’esfera política així com el món de les arts i les lletres van lamentar profundament la mort de l’autor de títols tan emblemàtics com La ciutat i els gossos (1963), Pantaleón y las visitadoras (1973), La tía Julia y el escribidor (1977), Lituma en los Andes (1993, Premi Planeta) o La fiesta del Chivo (2000), entre una vintena de novel·les. Amb el seu estil de dandi, Vargas Llosa va collir un gran èxit entre les dones i la seua vida amorosa va estar plena d’escàndols, des de casar-se amb la seua tia política Julia Urquidi, sent encara menor, al seu mediatitzat romanç amb Isabel Preysler.
‘Fill’ literari de Carmen Balcells i flagell de l’independentisme
L’Agència Literària Carmen Balcells va lamentar ahir la mort de Vargas Llosa: “Amb enorme tristesa acomiadem una de les grans veus de la nostra literatura i un amic. Gràcies per tant. Adeu, estimat Mario.” La fundadora de l’agència, la lleidatana Carmen Balcells (Santa Fe, Segarra, 1930-Barcelona, 2015) va ser la responsable literària que el va donar a conèixer a Espanya igual que García Márquez i Pablo Neruda.
D’altra banda, la biografia política de Vargas Llosa el va fer creditor durant els últims anys d’un alt protagonisme en batalles ideològiques, que el van portar del seu suport juvenil al comunisme fins a l’extrema dreta i a convertir-se en flagell de l’independentisme català. Pròxim a Ciutadans, es va convertir en una de les veus més crítiques del procés, afirmant que l’independentisme “no destruirà 500 anys d’unitat a Espanya”.
