Festivals de música a Lleida: un vertiginós augment de la facturació

Els festivals de música a la província de Lleida han experimentat un creixement econòmic espectacular en els darrers dos anys, duplicant la seva facturació després de la crisi sanitària. Aquest fenomen reflecteix una tendència global en el sector de la música en viu, on el model festivalenc s'ha consolidat com el principal motor econòmic del circuit del rock and roll actual.

L'anàlisi del panorama musical lleidatà mostra símptomes idèntics als que s'observen a escala internacional: un augment vertiginós dels ingressos generats pels concerts i esdeveniments musicals massius, acompanyat d'una creixent concentració del públic en aquests formats. Paral·lelament, s'ha produït un eixamplament alarmant de la diferència econòmica entre els artistes que actuen en festivals i aquells que mantenen el circuit tradicional de sales i clubs.

Segons les dades que ofereix la SGAE (Societat General d’Autors i Editors) en les últimes edicions del seu Anuari de la Música en Viu, la facturació generada per les actuacions musicals a Lleida es va moure entre 2016 i 2021 en una forquilla d’1,2 a 1,42 milions d’euros bruts (sense descomptar impostos), fet que, amb l’excepció dels 1,7 milions del 2019, dona una mitjana d’entre 23.000 i 27.000 de setmanals.

Aquest volum de negoci es va disparar de manera vertiginosa el 2022 i el 2023, els últims anys amb dades disponibles: la facturació bruta va superar els 2,5 milions d’euros el primer d’aquests exercicis i es va atansar als tres milions en el següent, la qual cosa eleva la mitjana setmanal per sobre dels 57.000 €.

L’augment de recaptació es basa en el canvi de model, que concentra tant les actuacions com el públic mentre tira a l’alça els preus de les entrades i els caixets dels artistes que entren en aquest format.

Un cop d’ull a qualsevol de les plataformes que ofereixen entrades per a actuacions permet diferenciar les tres escales en les quals s’està agrupant el negoci: festivals a 90 euros, concerts d’artistes de trajectòria llarga a 30 i actuacions en sales i clubs entre els 10 i els 15.

“L’indicador més evident és el caixet dels grups, que ha pujat d’una manera enorme”, explica el músic Xavi Roma (Arlo, ex-Rosas Rojas), que destaca que, en paral·lel, “alguns grups i artistes, com De Pedro o Santiago Auserón, mantenen preus raonables i són assequibles”. D’altres s’han quintuplicat en uns anys.

La fórmula del festival, que sovint resulta ser una espècie de gira coral amb artistes que comprometen la seua exclusivitat i no poden actuar fora de l’àmbit del seu promotor durant un temps, també ha concentrat la demanda. “El que passa en realitat és que es perd oferta. Les entrades són cares, i costa molt que la gent vagi a les sales i als clubs”, anota. Xavi Roma assenyala als preus com el principal factor alcista del conjunt del negoci, un encariment que no concorda amb l’augment dels pressupostos de festes dels ajuntaments, que creixen en paral·lel a la inflació en el millor dels casos. “La majoria dels festivals són insostenibles, tenen pèrdues i només subsisteixen gràcies al públic. Són una petita bombolla”, afegeix el guitarrista.

Això ha afectat també el model de festes, en les quals grups locals i bandes de tribut han rellevat als concerts de nivell de fa uns anys. I a la qualitat de l’espectacle en els massius, on l’espectador veu l’artista en una pantalla.

“O guanyes molta pasta o subsisteixes per amor a l’art”

L’organització d’autònoms UPTA ha obert un debat sobre la situació laboral dels músics al proposar-li al ministeri d’Inclusió i Seguretat Social crear una cotització especial dins del RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms) per als artistes per compte propi amb baixos ingressos que, alhora, els permeti regularitzar la seua situació sense dependre de les empreses de facturació que operen de manera fraudulenta. 

La proposta consisteix a establir un sostre de facturació de 4.000 euros anuals i vincular-la a una cotització mensual de 90 euros subjecta a regularització anual. La proposta posa sobre la taula una de les llacunes regulatòries de la legislació social, que mai no ha acabat d’integrar de manera adequada una de les realitats del mercat laboral: els músics, i els actors entre altres oficis, treballen quan actuen, una cosa que sí que tenen clar organismes com la Inspecció.

Fa uns anys, després de visitar les festes de la Sentiu de Sió, Hisenda va obligar una orquestra, a qui va imposar una multa de gairebé 4.000 euros, a contractar com a assalariats dos dels seus músics, fins aleshores falsos autònoms. “És un sector amb molta precarietat. O generes molta pasta o subsisteixes i resisteixes per amor a l’art”, explica el músic Xavi Roma. “Ningú no vetlla pels músics ni es preocupa que hi hagi un pacte conveni”, afegeix Roma.

La Societat General d’Autors s’emporta el 8,5% de la taquilla

La SGAE (Societat General d’Autors i Editors) és una de les principals beneficiàries d’aquest vertiginós augment de la facturació per la música en viu, una activitat que a Lleida li reporta uns ingressos de més de 250.000 euros a l’aplicar una taxa general del 8,5% a la recaptació dels concerts i actuacions. La tarifa, no obstant, no és plana sinó que se li apliquen variacions en funció de la superfície del local en el cas dels bars, per exemple, o del nombre d’assistents als esdeveniments com casaments, batejos i comunions. La CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i la Competència) va multar l’any passat la SGAE amb 6,3 milions per una pràctica d’“abús de posició dominant” en les tarifes que cobra a ràdios i televisions.