Dos joves emprenedors s'inspiren en un cinema de Lleida per obrir el seu a la capital del Moianès
Després de 20 anys sense cap estrena a la capital del Moianès, l'entitat CinemaViu programa aquest dissabte 'Parenostre'
Miquel Jové i Elena Alcalá són dos joves emprenedors que s'han proposat obrir una sala de cinema a Moià. Els dos són professors en l'àmbit audiovisual i grans apassionats del cinema. Jové, a més, té vincles familiars a la capital del Moianès. L'objectiu final és aconseguir obrir una sala, però han decidit no començar la casa per la teulada. El primer que han fet és constituir una entitat a través de la qual organitzar sessions de cinema a l'espai municipal Les Faixes. De moment de manera mensual, però amb el propòsit que acabin sent més sovint, també a altres pobles de la comarca. Després de 20 anys sense que a Moià hi hagi hagut cap estrena, el primer passi serà aquest dissabte amb la pel·lícula 'Parenostre', de Manuel Huerga.
Miquel Jové compara el cinema i el costum d'anar-hi com aquell que va "a la peixateria o qualsevol altre comerç". És necessari "tenir-lo disponible, a prop de casa, cada dia obert i poder-hi anar caminant ", explica a l'ACN l'impulsor de la recuperació del cinema a Moià, juntament amb Elena Alcalá. Els dos reivindiquen "la comunió" que es viu en una sala de cinema, "un ritual que no es pot perdre". "Ens hi va la identitat, la memòria i el compartir", destaca Jové. "El cinema és comunitat, és poble, es vida. I ens hem de negar a que desaparegui", afegeix.
El tipus de cinema que programaran respon a un model "híbrid". Això vol dir que tant programaran cinema independent, d'autor o més artístic, "però el públic també ha de poder consumir cinema més evasiu o comercial". També que obri una finestra al cinema familiar i que tots els públics puguin trobar la seva pel·lícula. "Hauríem de tenir Súper Mario o els Mínions, però també hauríem de poder estrenar Albert Serra, Carla Simón o cinema iranià, si s'escau", explica Miquel Jové.
El projecte s'emmiralla en sales i models de gestió com la Screenbox de Lleida, el CineBaix a Sant Feliu de Llobregat o Zumzeig a Barcelona. En aquesta línia, Jové s'imagina una sala petita, "però equipada amb l'última tecnologia". "Que hi puguin caber unes 100 persones, amb una gran pantalla i un equip de so que no hagi d'envejar res als cinemes de Vic o de Manresa", assenyala. I que el públic "no senti que va al cinema del poble, només perquè està al poble, sinó perquè ofereix la mateixa qualitat que els cinemes on t'has de desplaçar".
Trobar l'espai definitiu
A Moià hi havia hagut un cinema, el Casal, propietat del Bisbat de Vic. Tot i que és un espai pensat per projectar, amb cabina i butaques, actualment es troba en un estat ruïnós que caldria condicionar. Recuperar el Casal com a espai de projecció seria una opció, amb la premissa que caldria una forta inversió, i també posar-se d'acord amb el Bisbat, que de moment no hi ha tancat la porta. "L'espai seria perfecte i té projectors que es podrien restaurar". També hi ha sobre la taula el projecte de Les Faixes II, un gran centre cultural a Moià, que preveu rehabilitar la nau industrial, i que contempla un auditori per a 400 persones, que els podria servir com a sala de projeccions.
De moment el cinema pren el nom de l'entitat que han creat, CinemaViu. Amb tot, Miquel Jové explica que la seva il·lusió, quan tinguin l'espai definitiu, seria poder-lo anomenat "Cinema La Cabra d'Or", en honor a la mítica llegenda de la capital del Moianès.
