UNIVERSITAT
El CAEM compleix 25 anys, un referent internacional en estudis tècnics i històrics de pintures artístiques
El CAEM, Centre d’Art d’Època Moderna de la UdL, compleix 25 anys consolidat ja com un referent internacional en estudis tècnics i històrics de pintures artístiques. Després de gairebé 400 anàlisis des del 2000, acaba d’identificar el Greco com l’autor d’un oli de finals del XVI

L’investigador Marc Borràs i la directora, María Antonia Argelich, vora el Greco analitzat, amb la fotògrafa Iolanda Gòdia en primer pla. - AMADO FORROLLA
Unes sales a vessar d’instrumental científic, ordinadors, càmeres fotogràfiques i flascons de vidre amb materials de diferents colors, entre investigadors amb bates blanques. Podria ser sinònim d’un laboratori químic, però aquí no examinen cobais sinó obres d’art, moltes de les quals amb un alt valor de mercat. És el Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida, que aquest 2025 compleix un quart de segle de trajectòria professional consolidat ja com un referent internacional. “Acabem de rebre des del Canadà un oli del segle XIX, però el propietari pensa que es tracta d’una pintura més antiga”, va explicar aquesta setmana la directora del centre, María Antonia Argelich. L’autentificació i valoració d’obres d’art són dos de les principals tasques del CAEM des que l’any 2000 va nàixer aquest servei obert sobretot de cara a col·leccionistes.
El catedràtic d’Història de l’Art Ximo Company, professor emèrit de la UdL, va posar en marxa el centre i el va dirigir fins fa gairebé tres anys, quan després de jubilar-se el va rellevar en la direcció la doctora Argelich, nascuda a Veneçuela i de pare lleidatà, originari de Tàrrega. Ella va emprendre el camí de tornada fa més de dos dècades i ha vist com ha crescut el CAEM, des de la petita zona que ocupava al principi en uns baixos de l’edifici del Rectorat, a la rambla d’Aragó, fins a les modernes instal·lacions de les quals disposa des de l’any 2010 al turó de Gardeny, al Parc Agrobiotech Lleida.
“Fa dos anys fins i tot vam viatjar a Nova York per examinar un quadre”, va revelar la directora del centre com a mostra del reconeixement internacional d’aquest servei d’investigació gairebé únic. “Sí que existeixen bastants centres i laboratoris que ofereixen anàlisis tècniques d’obres d’art, però nosaltres incloem també un complet estudi historicoartístic de cada peça i això és el que ens converteix en singulars”, va assegurar Argelich.
En aquests 25 anys han passat per les mans de l’equip del CAEM prop de 400 pintures per ser analitzades amb unes tècniques més innovadores, a través de fotografies en alta resolució en quatre rangs de l’espectre lluminós, des del visible (amb macro i microfotografia) fins a rajos X, ultraviolats i infrarojos. Tot per descobrir i, sobretot, certificar l’autoria artística de la tela o també refutar-la. Un dels últims treballs acabats de finalitzar l’acaben de donar a conèixer: una pintura de finals del segle XVI amb la representació de sant Francesc que, sense cap dubte, és del Greco. “La figura central va ser executada pel pintor d’origen cretenc, mentre que hi ha zones del quadre que les van completar al seu taller”, va afirmar Marc Borràs, de l’equip investigador. L’anàlisi de la tela la va encarregar una neta de l’arquitecte i historiador de l’art Josep Gudiol (1904-1985), personatge que durant la Guerra Civil va salvar de la destrucció obres com les pintures murals de Sixena, que es conserven al MNAC de Barcelona i que també reclamen des d’Aragó.
“Tenim una gran responsabilitat a l’hora d’autentificar una peça, cal demostrar molt bé l’autoria o no; és com un assassinat, no et pots equivocar d’autor”, va sentenciar amb un somriure Argelich.
Goyas i ‘no Goyas’ lideren el rànquing d’artistes analitzats
“Molta gent es pensa que té un Goya a casa!”, va exclamar la directora del CAEM. I és que l’artista aragonès encapçala la llista d’obres d’art que han passat pel centre lleidatà aquests 25 anys, ja sigui per confirmar la seua autoria com també per refutar-la. “Els no Goya també han estat dels que més hem estudiat”, va afegir Argelich.
“La nostra màxima satisfacció és identificar l’autor d’una obra, encara que no sigui el que el propietari es pensava”, va comentar, i va recordar “la frustració que suposa per als clients els resultats negatius, i que a sobre han de pagar per aquesta mala notícia”. Encara que, per a satisfacció, “els molts investigadors i estudiants de doctorat que han passat pel CAEM i que han contribuït a perfeccionar aquest servei”.