Lleida viu la seua crònica negra

Dos joves lleidatans van aparèixer morts en estranyes condicions al costat de la via del tren a Artesa de Lleida als anys 70. L’últim lloc on se’ls va veure amb vida va ser en un bar ubicat a l’avinguda Prat de la Riba de Lleida. Aquest establiment va ser ahir el punt de trobada i de partida per a la ruta teatralitzada que va donar a conèixer quatre casos reals de la crònica negra lleidatana amb motiu de l’última jornada de la novena edició del festival de novel·la negra i criminal El Segre de Negre. El recorregut, basat en el llibre Misteris sota zero de l’autor Enric Sabarich i que va comptar amb la interpretació de l’actriu Marta Rosell, també va fer parada a la plaça Cervantes (edifici d’Hisenda), on antigament s’ubicava la presó, per la seua relació amb el cas de Dolors Coït, la jove que va enverinar cinc persones a la Granja d’Escarp. La seua història va ser explicada per la directora de SEGRE i autora del llibre que recull els successos, Anna Sàez. També es va parar en els accessos al Convent de Santa Clara i a la casa Magí Llorens.

“El cas que m’ha impactat més és el de l’enverinadora perquè me n’acabo d’assabentar ara, malgrat que visc a Massalcoreig, que és molt a prop de la Granja”, va dir la Yasmina, una de les participants juntament amb la Daria, que va afegir que “no sabia res d’aquests casos i el recorregut teatralitzat m’ha agradat molt”. D’altra banda, Charo González, de Sitges, mai no es perd aquesta cita. “La faig cada any perquè és una activitat molt original. Els actors ho fan molt bé i aprens històries desconegudes, sobretot per als que som de fora”, va assenyalar.

Just després d’acabar la ruta teatralitzada, la llibreria El Genet Blau va donar el tret de sortida a l’activitat familiar Fem de detectius amb el Marraco!, que va reunir famílies senceres per gaudir d’un joc de pistes pel centre de la ciutat.

Durant la jornada també es van celebrar debats amb historiadors i escriptors sobre etiquetes del gènere com el cozy crime, domestic noir o el true crime, novel·les en què ningú no és qui sembla o la conjunció entre memòria i literatura a partir d’un fet criminal. En aquest últim debat, que va tenir lloc al pati de l’IEI i va ser conduït per l’escriptor Francesc Baena, la directora de SEGRE va exposar la importància de deixar passar un temps respecte a un crim així com l’absència de pròxims directes a les víctimes per publicar treballs literaris com el de l’enverinadora, mentre que l’escriptor Pep Coll, autor d’Els crims de la mel, va sostenir que en una novel·la del gènere “hi pot haver un crim insignificant o cap i ser magnífica”.