Tatxo Benet reconverteix el seu museu únic
Tanca l’equipament que va estrenar a Barcelona l’octubre del 2023 i la col·lecció d’art serà ara itinerant. Organitzarà exposicions arreu del món de les seues obres d’‘art prohibit’
L’empresari i mecenes cultural Tatxo Benet, en la inauguració el 2023 del Museu de l’Art Prohibit. - EUROPA PRESS
El Museu de l’Art Prohibit, obert l’octubre de 2023 a Barcelona per l’empresari de la comunicació i mecenes cultural lleidatà Tatxo Benet, va anunciar ahir que tanca les portes per reconvertir-se en una col·lecció artística itinerant amb exposicions temporals per tot el món. “Una col·lecció d’obres que es mantindrà viva i serà un punt de trobada per plantar cara a la censura”, va matisar l’equip del museu en un comunicat. Això sí, van afegir que es tracta d’una clausura no desitjada, atribuïda a les pèrdues provocades des de fa quatre mesos a causa d’un problema d’índole laboral, amb protestes diàries davant l’edifici de la pinacoteca per part del sindicat SUT (Seguretat i Unitat dels Treballadors). “Durant aquest temps, les coaccions i injúries derivades d’aquesta contingència han afectat el funcionament habitual de l’equipament i les pèrdues són insostenibles”, va detallar el museu. En aquest sentit, la pinacoteca va informar que ha registrat una caiguda del 75% dels ingressos respecte a l’any anterior i, pel que fa a les previsions de creixement, hi ha hagut una caiguda del 95%. Davant d’aquest escenari, l’equipament ha decidit tancar amb “la voluntat de transformar-se en una col·lecció nòmada amb exposicions itinerants arreu del món”.
Tatxo Benet ha decidit així tornar als orígens, quan el 2020 va estrenar a la Panera de Lleida la primera gran exposició d’una trentena d’obres de la seua col·lecció, llavors sota el títol de Censured, que va començar a reunir des del mes febrer del 2018. Va ser llavors quan va comprar a la fira ARCO de Madrid la polèmica sèrie fotogràfica Presos polítics, de Santiago Sierra, que el 2019 va exhibir al Museu de Lleida en suport a la pinacoteca lleidatana després del trasllat de l’art de Sixena, amb Guàrdia Civil inclosa.
La protesta davant el Museu de l’Art Prohibit va començar després que al gener el museu decidís rescindir el contracte de l’empresa Magma Cultura, que prestava serveis a l’equipament cultural i que tenia subcontractada amb set treballadors. Els empleats van acudir al sindicat SUT per protestar pels acomiadaments i demanar millors condicions laborals per als que seguien al museu. Finalment, el 26 de febrer, SUT i cinc treballadors van promoure una vaga de forma indefinida que, des d’aleshores, havia degenerat en situacions d’escarni davant la façana de l’edifici.
Per la seua part, el museu defensa que els set treballadors de Magma “no van ser acomiadats” i que van ser resituats per la seua empresa “en altres equipaments de la ciutat”. Així mateix, va afegir que “també volem remarcar que la plantilla del Museu de l’Art Prohibit no ha estat mai en vaga i que la resta d’empreses subcontractades tampoc”.
D’altra banda, el sindicat va lamentar en un comunicat la “barreja d’hipocresia i cinisme” del museu al rebutjar la vaga i va detallar que la majoria de visitants decidien no entrar a les instal·lacions en conèixer la situació dels vaguistes.
n L’escultura de l’austríaca Ines Doujak del rei emèrit sodomitzat, la instal·lació del madrileny Eugenio Merino amb una figura de Franco enclosa en una nevera del refresc més popular del món; o la peça de l’escultor txec David Cerny que mostra Saddam Hussein submergit en formol són només tres de les 42 obres que exposava el Museu de l’Art Prohibit, que va obrir les portes al públic el 26 d’octubre del 2023 a la casa Garriga Nogués de Barcelona, al carrer Diputació, entre rambla Catalunya i Balmes. La col·lecció del museu reuneix més de 200 obres censurades, d’artistes també com Picasso, Ai Wei Wei, Warhol, Klimt o Banksy. “Per estar aquí, una obra ha de tenir una història darrere que l’hagi vinculat a la censura i la prohibició”, va destacar Tatxo Benet sobre una col·lecció “única al món” de pintures, escultures, gravats, fotografies, instal·lacions i audiovisuals que formen una mostra àmplia de casos que sovint han transcendit als mitjans i a les xarxes socials per la seua censura, prohibició o denúncia per motius polítics, socials o religiosos. Un singular fons d’art que Benet va començar a adquirir el 2018.
