PATRIMONI
Proves del risc extrem de tocar el mural del MNAC demostren la gran rapidesa de la degradació de les pintures de Sixena
Comparació amb les de Sant Climent de Taüll
Tall estratigràfic de l’‘artefacte’ que suporta les pintures, de menys d’1 mil·límetre de gruix.
Perill de destrucció. Danys irreparables. El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha alertat per activa i per passiva sobre l’extrema fragilitat de les restes pictòriques originàries de la sala capitular del monestir de Sixena, salvats després de la crema de l’edifici a la Guerra Civil i que conserva i exhibeix des de fa dècades.
A l’espera de noves resolucions judicials –després de la sentència del Tribunal Suprem a finals de maig ordenant el trasllat de les pintures–, el digital Vilaweb va publicar dimecres unes “imatges definitives sobre el risc extrem de moure les pintures”.
El periodista Josep Nualart firma un reportatge en el qual destaca que l’extracció de micromostres de les pintures murals posa de manifest “la gran rapidesa del procés de degradació” que poden patir aquests fragments murals si es manipulen.
Micromostra pictòrica de Sixena de fa quinze dies i una altra de Sant Climent de Taüll de fa 20 anys.
A la fotografia superior d’aquesta pàgina es pot comprovar l’extrema fragilitat de les pintures que Aragó reclama traslladar al monestir oscenc. Es tracta d’una micromostra de les pintures de Sixena exposades al MNAC, obtinguda fa un parell de setmanes; al costat, una mostra de Sant Climent de Taüll, extreta fa dos dècades. Les dos, en un ambient de laboratori de restauració.
A la de Sixena, els estrats han perdut adhesió i la capa pictòrica està esmicolada en tot just quinze dies; la de Sant Climent, en canvi, es conserva íntegra.
Un mural incendiat
La raó principal de la fragilitat d’aquestes pintures és que van estar exposades a l’incendi del monestir el 1936, que va provocar transformacions químiques en el material.
Les obres que el públic pot veure al MNAC són, doncs, vestigis materials d’un mural incendiat, d’allò que es va poder salvar i conservar.
Per tant, el que està exposat no són pintures murals, com va recordar dimecres el director del museu, Pepe Serra, quan va explicar amb tot detall la situació actual en relació amb la possible execució de la sentència (vegeu SEGRE d’ahir).
“El que hi ha és el vestigi arrancat, sobre tela i un suport de fusta d’aquella obra”, va precisar. I Serra va advertir: “La part més gruixuda de tota l’obra amb prou feines mesura un mil·límetre; moltíssimes parts, només micres. Nosaltres parlem d’artefacte, la tela, la fusta i els materials afegits, vernissos, cues..., en capes diferents [com mostra la foto inferior]. I cada capa té comportaments diferents. Però les capes entre si no estan cohesionades, i la capa original presenta punts de descohesió per tot arreu”.
