Roques que amaguen històries

Les roques poden amagar moltes històries. D’una banda, els ossos d’un animal o les plantes poden quedar coberts per uns sediments que, passats milions d’anys, acaben quedant petrificats amb les restes dels organismes fossilitzades al seu interior. La pedra calcària dels jaciments de la Pedrera de Meià i la Cabrua (la Noguera) són un bon exemple d’aquest procés, amaguen milers de restes fòssils de fa uns 125 milions d’anys, com el cocodril Montsecosuchus depereti. 

D’altra banda, les roques calcàries han estat un material molt preuat pels humans gràcies a la seva durabilitat. Amb aquestes roques s’han fabricat eines, s’han construït edificacions i, a vegades, s’han emprat per immortalitzar textos escrits. 

Ho veiem en aquest pedestal, és a dir, la base sobre la qual s’aixecava una estàtua dedicada a Quint Fabi Matern, que fou edil al govern municipal de la ciutat romana d’Aeso, l’actual Isona. Les elits urbanes locals van deixar constància escrita, en dedicatòries o en làpides funeràries, dels seus càrrecs, honors, relacions familiars, orientació religiosa i altres aspectes personals o públics.