Amagar la fe: el tresor morisc descobert a Seròs és testimoni de la resistència islàmica al Baix Segre

Un extraordinari conjunt d'objectes religiosos islàmics, ocults durant gairebé cinc segles, continua despertant l'interès arqueològic i històric des que va ser descobert l'any 1985 a Seròs, al Baix Segre. El tresor mostra les estratègies de supervivència cultural que la comunitat morisca va desenvolupar davant la persecució religiosa que patien. Els objectes, amagats darrere una paret per evitar represàlies, ofereixen un testimoni directe de la resistència silenciosa d'aquesta comunitat que, malgrat la conversió forçada al cristianisme, continuava practicant en secret la seva fe islàmica.

El descobriment es va produir durant els treballs d'enderroc d'una casa antiga a la localitat lleidatana, quan els operaris van topar amb un amagatall que havia romàs intacte des del segle XVI. Els objectes van aparèixer exactament al mateix lloc on el seu propietari els havia deixat fa aproximadament 450 anys, en un context històric marcat per la constant pressió sobre la població morisca. Aquest assetjament va culminar amb l'expulsió definitiva d'aquest col·lectiu a principis del segle XVII, un fet que va provocar un profund trasbals demogràfic i econòmic al territori del Baix Segre, on la població morisca era majoritària.

Un tresor que explica la història de la persecució religiosa

El conjunt d'objectes descobert constitueix un testimoni arqueològic de gran valor que documenta les pràctiques religioses clandestines dels moriscos. Entre els elements trobats destaca un devocionari morisc escrit en àrab, que conté sures alcoràniques i oracions rituals bàsiques necessàries per a la pregària diària de qualsevol musulmà practicant. Aquest llibre d'oracions representa una prova directa de la continuïtat de les pràctiques islàmiques en un context de prohibició expressa.

A més del devocionari, el conjunt inclou un talismà o hirz, una pregària i un alfabet, tots escrits en àrab. Aquests documents s'haurien portat en petites bosses penjades al coll i tenien una funció protectora per als seus portadors. La col·lecció també conté diversos fragments de correspondència i documents personals que ajuden a contextualitzar la vida quotidiana d'aquesta família morisca, així com dues bosses petites fetes de cànem, una destinada a protegir el llibret d'oracions i l'altra per contenir el talismà, la pregària i l'alfabet.

Objectes rituals i de protecció en la vida quotidiana dels moriscos

Entre els elements més curiosos del conjunt trobat a Seròs hi ha un embut de lli, una eina utilitzada per aplicar olis amb propietats protectores al cos dels infants. Aquesta pràctica mostra la combinació de creences religioses amb elements de medicina tradicional i màgia protectora, molt comuns en les comunitats morisques de l'època. Completant el conjunt, es va trobar una gerra de ceràmica vidriada que, segons els experts, hauria contingut els olis emprats en aquests rituals de protecció.

La importància d'aquest descobriment rau en la seva excepcional conservació i en el fet que ens permet entendre millor com les comunitats morisques van intentar preservar la seva identitat cultural i religiosa en un context d'extrema adversitat. L'ocultació d'aquests objectes evidencia el temor a les represàlies que podien patir si es descobria que continuaven professant l'Islam després de la seva conversió forçada al cristianisme.

El context històric dels moriscos al Baix Segre

La presència musulmana al Baix Segre es remunta a l'època medieval, quan aquesta zona formava part d'Al-Àndalus. Després de la reconquesta cristiana, moltes comunitats musulmanes van romandre als seus llocs d'origen, conformant una minoria religiosa tolerada durant segles. La situació va canviar dràsticament amb el decret dels Reis Catòlics que, el 1502 a la Corona de Castella i el 1526 a la Corona d'Aragó, obligava tots els musulmans a convertir-se al cristianisme o abandonar el territori.

Aquells que es van quedar i es van convertir, almenys formalment, van passar a ser coneguts com a moriscos. Tot i la seva conversió oficial, molts continuaven practicant en secret les seves tradicions i la seva fe islàmica, fet que els exposava a la vigilància de la Inquisició i a possibles càstigs. A Seròs i altres poblacions del Baix Segre, la comunitat morisca era especialment nombrosa, dedicada principalment a l'agricultura i l'artesania.

Quines conseqüències va tenir l'expulsió dels moriscos?

L'expulsió definitiva dels moriscos, decretada entre 1609 i 1614 per Felip III, va suposar un cop devastador per a moltes regions de la península, especialment aquelles amb una alta concentració de població morisca. Al Baix Segre, aquesta mesura va provocar un despoblament significatiu i una crisi econòmica prolongada, ja que els moriscos constituïen una part fonamental del teixit productiu local.

Es calcula que aproximadament 300.000 moriscos van ser expulsats de la península Ibèrica, molts dels quals es van establir al nord d'Àfrica. Aquest episodi representa un dels primers casos de neteja ètnica i religiosa a gran escala a l'Europa moderna i va deixar cicatrius profundes en el patrimoni cultural i demogràfic de moltes regions, incloent-hi el Baix Segre.

Com s'han conservat aquests objectes fins als nostres dies?

La preservació d'aquests objectes durant més de quatre segles es deu a les condicions excepcionals del seu amagatall. L'espai sec i aïllat darrere la paret va crear un microclima que va protegir els materials orgànics, com el paper i els teixits, de la degradació. A més, el fet que l'habitatge no hagués experimentat reformes estructurals significatives fins al seu enderroc el 1985 va contribuir a mantenir intacte aquest tresor arqueològic.

Des del seu descobriment, els objectes han estat sotmesos a un acurat procés de conservació i estudi per part d'especialistes en arqueologia, història medieval i paleografia àrab. Aquests elements formen part actualment d'una col·lecció museística que ajuda a explicar un capítol fonamental de la història de Catalunya i d'Espanya: la convivència, el conflicte i la repressió religiosa que van marcar la transició de la societat medieval a la moderna.