ÒBITS
La història de l’art perd un referent a Catalunya
Mor als 79 anys l’exdirector del MNAC Eduard Carbonell. Defensor del Diocesà de Lleida i contra el trasllat de Sixena

Carbonell, al MNAC davant de les pintures de Sant Pere de la Seu. - LLEONARD DELSHAMS
El catedràtic d’Història de l’Art i exdirector del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) Eduard Carbonell va morir ahir als 79 anys, segons va informar el centre museístic barceloní. L’actual director de l’equipament, Pepe Serra, va firmar un missatge a la xarxa social X lamentant la mort d’“un referent imprescindible de la cultura i de la història de l’art al nostre país”. Carbonell, que entre 1988 i 1994 va exercir de director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat i que va dirigir el MNAC entre 1994 i principis de 2006, sempre va ser un ferm defensor de la unitat de la col·lecció d’art del Museu Diocesà de Lleida i també va lamentar en aquests últims anys la polèmica per l’art de Sixena, en especial el trasllat policial de les obres del Museu de Lleida el 2017 –en plena intervenció de la Generalitat per l’article 155–, així com el més recent litigi per les pintures murals del cenobi. En aquest sentit, el 2005 va pronunciar la lliçó inaugural del curs acadèmic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, en la qual va assegurar que el trasllat de les obres del Diocesà –que va acabar materialitzant-se dos dècades després– “generaria un escàndol considerable, establint un precedent absolutament perillós per al patrimoni que atresoren, per exemple, el Louvre o el British Museum”. Segons la seua opinió, “dissoldre les col·leccions dels museus és negar i tornar a escriure la història, com obrir la capsa de Pandora”.
Entre les reaccions a la defunció, el president Salvador Illa va assegurar que si Catalunya s’ha convertit en un “exemple de preservació del patrimoni cultural” és gràcies al compromís i rigor de persones com Carbonell. El president de Junts, Carles Puigdemont, el va definir com “un home de cultura elevada, amb compromís de país, un lluitador”. El president d’Òmnium, Xavier Antich, va remarcar que va ser “un dels més grans historiadors de l’art del país”. El 2020 se li va concedir la Creu de Sant Jordi per “una dilatada carrera investigadora i docent marcada pel rigor professional en el camp de la història de l’art medieval català”.