Ricard Viñes inèdit en un disc: Graven composicions pròpies de l’intèrpret lleidatà

La commemoració al llarg d’aquest 2025 del 150 aniversari del naixement del pianista lleidatà Ricard Viñes compta amb diversos esdeveniments per tot Catalunya per recordar i reivindicar la seua trajectòria musical. Entre aquests actes, cal destacar el recent enregistrament d’un disc amb composicions de l’artista desconegudes fins ara i altres peces que únicament s’havien gravat el 1945. I és que del vessant compositiu de Viñes –que ha passat a la història com a gran intèrpret de piano– es coneixien només quatre peces, que es van agrupar en un àlbum el 1945 sota el títol Quatre hommages, i que va constituir l’únic enregistrament de temes propis del pianista lleidatà. Per això, malgrat l’àmplia informació existent sobre la vida de l’intèrpret, va ser tota una sorpresa descobrir diverses partitures inèdites. La troballa, el 2012, va anar a càrrec del musicòleg, professor de la Universitat de Lleida i comissari de l’Any Viñes Màrius Bernadó, en col·laboració amb el pianista Miquel Villalba.

En el marc de les activitats d’homenatge d’aquest any, l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca va acollir recentment l’enregistrament del disc que, per primera vegada, reunirà tota l’obra per a piano de Viñes. El mateix Villalba es va encarregar d’interpretar les obres. A més de les noves partitures inèdites, també es van revisar les editades fa vuitanta anys de Quatre hommages, juntament amb peces de joventut del pianista i una composició de maduresa, titulada De Cythère au Carmel, considerada una de les millors mostres de la seua escriptura pianística, ja plenament moderna.

Martí Ferrer, cofundador de Ficta Edicions, va destacar que aquesta iniciativa es va començar a gestar fa un parell d’anys. “Tots els projectes de recuperació patrimonial són lents perquè requereixen una tasca d’investigació per trobar els manuscrits, estudiar-los i treballar-los”, va explicar Ferrer. Les composicions de Viñes fins ara desconegudes són una mostra de la música que es feia en aquella època. “És una música romàntica, que té un punt una mica exhibicionista de demostrar la capacitat de l’intèrpret, i està molt pensada per al públic que havia d’escoltar-la”, va reflexionar Ferrer.

Difusor de compositors

Màrius Bernadó va afirmar que el pianista lleidatà va ser “fonamental en la història de la música per a piano del segle XX” per la seua condició d’intèrpret, ja que va ser un gran “difusor” de compositors “francesos, russos, espanyols, catalans o sud-americans”. “Conservem un amplíssim repertori d’obres estrenades o donades en primera audició i difoses gràcies al seu talent i compromís”, va manifestar el comissari de l’Any Viñes. Tota aquesta tasca li va permetre estar sempre molt a prop dels principals músics del moment, fins al punt que li dedicaven les composicions o les escrivien pensant en el seu talent interpretatiu. “Va guanyar el primer premi del Conservatori de París i això el va projectar com un virtuós amb una carrera internacional molt potent”, va destacar Bernadó. Entre els seus millors amics de joventut hi havia Maurice Ravel, i va ser el mateix Viñes que va interpretar la seua primera obra estrenada en públic. Més endavant vindrien Debussy, Satie, Séverac o Poulenc. Malgrat que per a Bernadó la “gran marca” de Viñes va ser el “seu compromís”, especialment amb els compositors joves, per qui ell apostava.