LECTURA
Creix el préstec bibliotecari
A Ponent es van prestar més de 677.000 llibres i documents el 2024, un 2,5% més que l’any anterior. L’augment sostingut des del 2020 supera el 82%

Vestíbul d’entrada de la Biblioteca pública de Lleida. - JORDI ECHEVARRIA
Les biblioteques públiques catalanes van prestar 14,9 milions de documents el 2024, un increment del 6% respecte a l’any anterior, segons va informar ahir el departament de Cultura de la Generalitat. A les comarques de Ponent, aquest augment va ser més moderat, d’un 2,5% respecte al 2023, amb un total de 677.566 llibres i altres documents (revistes, CD, audiovisuals...) prestats. Val a destacar que, des del 2020 coincidint amb el confinament i el tancament d’equipaments culturals per la pandèmia, les biblioteques lleidatanes han experimentat un increment sostingut de fins al 82,6% de la seua activitat de préstec. Quant al nombre d’usuaris inscrits (que disposen de carnet), a tot Lleida s’han superat els 264.200, un 3,4% més que l’any anterior. En aquest sentit, un 58,1% de la població total de la província compta amb carnet personal d’alguna biblioteca, un percentatge superat per Girona (65,6%) i Tarragona (59,3%) però 16 punts per sobre de la mitjana catalana. De tota manera, el percentatge d’usuaris actius de préstecs se situa en el 9,8% de la població de la província, un punt per sota de la mitjana catalana. Una altra de les estadístiques del balanç del 2024, referida a les visites als centres bibliotecaris, reflecteix que a Ponent es van superar el milió (1.004.814), un 2,1% més que el 2023 i més del doble de les 447.000 registrades el 2020, encara que el públic d’activitats va caure fins a les 158.000 persones, un 11,7% menys.
Les obres a l’edifici van afectar la Biblioteca Pública de Lleida
� Encara que els usuaris inscrits (107.594) i de visites (215.363) a la Biblioteca Pública de Lleida van augmentar lleugerament el 2024, l’equipament va experimentar un descens de préstecs (160.538, un 5,3% menys) i també d’assistents a activitats (10.592, un 5,9% menys). Bona part de la culpa rau segurament en les obres de reforma de l’edifici, que van obligar a tancar el servei durant més d’un mes a l’estiu. Des de la reobertura, el públic va haver d’accedir al centre per la façana posterior de l’edifici fins que van acabar les obres, aquest març passat.