Reinterpretar Viladot

Lo Pardal d’Agramunt s’ha convertit en un taller creatiu amb la quarta edició de la residència artística Lo Niu en la qual tres artistes creen els seus projectes a partir de l’obra de Guillem Viladot. El director de la Fundació Privada Guillem Viladot, Pau Minguet, va destacar que “s’han presentat trenta-tres candidatures de molta qualitat, xifra que any rere any va en augment”. Els finalistes són a Agramunt del 15 al 31 d’agost. Son Laura Albajar de Sant Just Desvern amb Mirar de costat, Berta Esteve (amb el nom artístic d’Unfunny Curator) de Barcelona amb Desprogramar el discurs. Exploracions performàtiques, i Enric Marzà de Vila-real establert a Barcelona amb Cal·ligrames i altres fantasmes.

Albajar va destacar que “de Guillem Viladot em va atreure la descontextualització dels objectes i el concepte d’objecte trobat: com, a partir d’objectes simples, al combinar-los amb d’altres, aquests adquireixen un nou significat”. A partir d’aquí, el seu treball se centra a “observar l’entorn d’Agramunt, on he trobat diferents elements que m’han suggerit idees, i finalment he decidit centrar-me en la palla”. En aquest sentit, Albajar va comentar que “les bales de palla em van recordar a la meua infància, quan anava al poble i hi jugava amb els meus amics. Aquestes bales, que estan formades per moltes peces petites, configuren una gran arquitectura efímera dins d’un entorn orgànic. De sobte, enmig del paisatge, apareixen com una espècie de muntanyes redones o quadrades, i precisament estic treballant en com traslladar aquesta experiència a un espai, com jugar amb l’arquitectura a partir d’aquestes formes: línies més rígides davant la fragilitat de la palla”.

Per la seua part, Esteve treballa a partir d’un personatge inventat que és com “un curador passat de rosca” i que li serveix per “explorar les problemàtiques del món de l’art”. Va indicar que “estic investigant el tema del discurs en l’art contemporani, que per a mi constitueix un gran problema. Considero que aquest discurs fa que molta gent no s’atansi a l’art contemporani: són sistemes que legitimen les nostres pràctiques però que, alhora, resulten molt críptics i excessivament especialitzats”. En aquest context, s’aproxima a l’obra de Guillem Viladot “des de l’experimentació textual, i en concret investigo com ell parlava de la seua pròpia obra, com parlava de la d’altres i de com s’expressava sobre l’art”, va apuntar.

Finalment, Marzà investiga habitualment pràctiques d’escriptura restrictiva. En aquest projecte, “aplico una sèrie de lleis o normes al format del cal·ligrama, portant a terme un treball de comparació literària entre l’obra Els infants de Riella de Viladot i les meues pròpies exploracions. A partir d’aquestes lleis, genero un dispositiu gràfic, performàtic i literari, que combina l’experimentació visual i textual, i posa en diàleg el meu procés creatiu amb l’obra de Viladot”, va explicar.