Ellinor D’Melon, violinista: «Bach, Mozart i Beethoven són la santíssima trinitat»

Amb només 23 anys inaugurarà el 2 d’octubre la nova edició del Raimat Arts Festival. Va començar a tocar el violí al mateix temps que començava a parlar, als 2 anys, i dos dècades després és una intèrpret d’elit mundial. Ha preparat un programa amb obres que comparteixen la renovació i l’esperança. Li agraden un munt de músics, però sobretot tres: Bach, Mozart i Beethoven. “La santíssima trinitat. Bach t’eleva, Mozart arriba de la mateixa manera a un nen de 5 anys i a una persona de 80 i Beethoven ho fa amb la seua humanitat.”

Tocar el violí als dos anys és una cosa realment insòlita. Devia ser al mateix temps que aprenia a parlar.

El violí va ser com la meua primera llengua: el vaig aprendre alhora que les paraules. No recordo la meua vida sense violí i sense música.

Toca un violí Giovanni Baptista Guadagnini del 1743 que li va ser cedit per un donant anònim de Londres.

Tinc la sort d’estar recorrent aquest viatge amb l’instrument des dels 13 anys. Forma part de mi, és la meua veu, el meu company més fidel. Estic infinitament agraïda a la família generosa que va confiar en mi i em va entregar aquest instrument per poder desenvolupar-me com a músic.

Ha preparat un programa per al festival que ha titulat ‘Aurora’. Per què?

En part perquè s’inicia amb la sonata en Sol Major de Mozart, que s’obre amb un acord del piano que és en si mateix una gran obertura. Aquesta sonata és de les més executades de Mozart. A més, aquesta sonata de Mozart té un significat especial per a mi ja que va ser l’obra amb què vaig obrir el meu recital debut a la Sala Verdi a Milà quan era petita.

Per això el nom d’‘Aurora’ i per això va voler inaugurar el festival amb aquesta obra?

La paraula aurora sempre m’ha fascinat perquè no és només la llum enrojolada que precedeix la sortida del sol: simbolitza l’inici d’una cosa nova, la llum que venç la foscor. Per a mi, aquest programa reflecteix justament això: obertura, esperança i renovació. A totes les obres escollides hi ha un gran sentit d’inici, de claredat i d’esperança. Després de Mozart ve la sonata Gran Duo de Schubert.

Molt melòdica?

Té aquest caràcter de lied tan particular de Schubert. Després vaig incloure una obra d’Amy Beach, una figura femenina extraordinària i contemporània de Txaikovski, i tanquem amb la segona sonata de Brahms, la qual sembla una obra introvertida, però no ho és.

En quin sentit?

Combina introspecció amb grandesa i fins i tot un sentit de l’humor molt subtil.

El repertori romàntic és el que més li agrada?

M’atreu molt, però no podria triar un únic estil. M’encanta el repertori romàntic, clar, però també m’apassiona el contemporani, el clàssic, el barroc... Cada època té un llenguatge i un univers emocional diferent que m’inspira. I, per a mi, Bach és el centre de tot.

Expliqui-m’ho.

En moltes de les seues obres, com la Passió segons sant Mateu o les sonates i partites, Bach és capaç d’elevar-te i treure el millor de tu, ja sigui com a intèrpret o com a oient.

És el músic que més li agrada?

Juntament amb Mozart i Beethoven. Adoro Britten, Mahler, un munt de músics, però Bach, Mozart i Beethoven són la santíssima trinitat. Mozart és capaç de fer somriure un nen de 5 anys i d’arribar a una persona de 80. I Beethoven t’arriba a través de la seua lluita contínua.

Va interpretar el doble concert de Bach amb Anne-Sophie Mutter. Amb Anne-Sophie Mutter, ni més ni menys!

Anne-Sophie Mutter ha estat sempre una referència per a mi, des que vaig començar amb el violí. Vaig audicionar per a ella i treballar juntes en el doble concert de Bach va ser una experiència inoblidable: més que un somni complert, va ser una gran lliçó d’humilitat i de música.

Amb instruments moderns?

Sí.

No van canviar les cordes ni l’arc?

No, no. Es pot tocar Bach indistintament amb instruments barrocs o moderns. El més important és que quan ho facis tinguis coses a dir.

També va substituir en un Txaikovski en sengles concerts Hilary Hahn i James Ehnes. Hahn i Ehnes, vaja!

Sí, van ser situacions excepcionals per la pandèmia: cap dels dos no va poder viatjar a última hora i jo els vaig substituir. Va ser una experiència molt enriquidora.

Va sortir bé?

Va sortir.

El seu primer enregistrament, amb un Txaikovski i un Lalo, va causar sensació entre la crítica malgrat que amb només 20 anys s’endinsava en un repertori que, en el cas de Txaikovski, és molt competit.

El Txaikovski el vam començar a gravar abans de la pandèmia, però el projecte es va interrompre perquè no es podia viatjar a Irlanda, on es feia l’enregistrament. El Lalo el vam gravar després. Aquell període de la pandèmia va ser molt estrany: dolorós per les pèrdues personals i al mateix temps ple d’aprenentatges. No podíemtocar en públic i vam haver de reinventar-nos, fins i tot assajant per videoconferència. Va ser dur, però també em va fer créixer molt com a persona i com a intèrpret.

Inaugurar un festival prestigiós com el de Raimat als 23 anys és extraordinari.

Tot un privilegi! Vaig conèixer el director artístic, Joan Plana, a Nova York i em va proposar elaborar un programa per inaugurar el festival. Raimat Arts Festival és un festival molt especial, amb una visió que uneix música, cultura i també sostenibilitat. Crec que això és fonamental: la música, com la naturalesa, ens recorda la importància de l’harmonia, de la cura i de l’equilibri. El Joan, a més, té una sensibilitat única amb els músics, i això es nota en la manera en què ens acompanya i ens cuida. Tinc moltes ganes de festival!